dimecres, 18 de juny del 2008

Manduca & Manduqueros

Dissabte passat desprès d’un “arrebato” d’última hora vam abandonar el Gurugu per la porta del darrera i vàrem enfilar la carretera de “Fiaga” direcció a la Florida 135. Quins records de joventut, que en feia d’anys que no fèiem aquesta ruta… I aquell ambient, sa i corrupte a la vegada, em va fer recordar la gent de Glamour que hem anat perdent pel camí per culpa de la “manduca” i derivats o que els falta un bullici o que directament s’han quedat “patras”. Eus aquí els casos mes populars, tres superclasse:

POCHOLO: Home prominent de bona família de gran facilitat i fluïdesa innata a l’hora d’expressar-se que desprès d’una infància plàcida va descobrir la festa d’Ibiza i allí se mos en va anar de les mans el tema. Podria haver estat el Marqués de Pitits o l’Arquebisbe de Vallecas però ha acabat la seva trajectòria en programes freaks de teleperversió i últimament amb el seu propi programa donant “rulos” amb l’Autocarabana per la Península Ibèrica acompanyat d’una actriu Porno de protuberants atributs i mentre envelleix a gran velocitat. De fet el cabró tampoc esta tant malament...

RICARDITO BOFILL: Reconegut Arquitecte que va començar dibuixant ratlles amb un regle en un foli amb gran traça i va acabar fent-ne de mes curtes i mes amples amb el DNI, tot gastat que justet es veia la foto, als serveis dels “garitos” més destacats de la Moguda Madrilenya. Se li ha quedat una cara de pa de por i se casca uns “lingotassos” de Conyac que fa esgarrifar mentre esmorza "un piat de sopes en ou i en oli d'abadecho". Es va passar una bona temporada donant-li cera a la Pulina Rubio. Vist això tampoc esta tant malament l’home... m’estic començant a plantejar el tema...

JOSELITO: Si senyor! El puto amo! El “pequeño ruiseñor”! Xiquets, com enfilava les notes d’aquells peliculons de sobretaula de la TVE, qui no recorda aquells títols mítics “Aventuras de Joselito en América”, ”El caballo blanco”, “Loca juventud”, etc... Doncs de fet no en tinc ni puta idea de les pel·lícules aquestes, però no em negareu que el títols ja incitaven al jove valor a finalitzar la seva vida intentant profanar a la Marisol, detingut per tràfic d’armes i de centre en centre de desintoxicació fotent unes clenxes que riu-te’n tu de la doble continua de pam que han pintat a “la recta del Salat”...

Per concloure amb el rallasso us deixo un enllaç per que vegeu lo molt que ha fet aquest polsim blanc per la música a les nostres terres lleidatanes, es tot un referent per al jovent:

El tant nostrat Gitano de Balaguer

dimarts, 10 de juny del 2008

Lliçons de Vocabulari estranger per a catalans

Sort que el meu super colega "René Barbier" m'ilumina la ment i m'alegra la vista, molt de tant en tant, amb mails dignes de ser compartits, com aquest:

INESTABLE : Mesa norteamericana de Ines.
ENVERGADURA : Lugar de la anatomía humana en dónde se colocan los condones. ONDEANDO : Onde estoy
CAMARÓN : Aparato enorme que saca fotos.
DECIMAL : Pronunciar equivocadamente.
BECERRO : Que ve u observa una loma o colina.
BERMUDAS : Observar a las que no hablan.
TELEPATÍA : aparato de TV para la hermana de mi mamá.
TELÓN : Tela de 50 metros ... o más.
ANÓMALO : Hemorroides.
BERRO : Bastor Alebán.
BARBARISMO : Colección exagerada de muñecas barbie.
POLINESIA : Mujer Policía que no se entera de nada.
CHINCHILLA : Auchenchia de un lugar para chentarche.
DIADEMAS : Veintinueve de febrero.
DILEMAS : Háblale más.
MANIFIESTA : Juerga de cacahuetes.
MEOLLO : Me escucho.
TOTOPO : Mamamífero ciciciego dede pepelo nenegro que cocome frifrijoles.
ATIBORRARTE : Desaparecerte.
CACAREO : Excremento del preso.
CACHIVACHE : Pequeño hoyo en el pavimento que está a punto de convertirse en vache. ELECCIÓN : Lo que expelimenta un oliental al vel una película polno.
ENDOSCOPIO : Me preparo para todos los exámenes excepto para dos.
NITRATO : Ni lo intento.
NUEVAMENTE : Cerebro sin usar.
TALENTO : No ta rápido.
ESGUINCE : Uno más gatorce.
ESMALTE : Ni lune ni miélcole.
SORPRENDIDA : Monja en llamas

dilluns, 2 de juny del 2008

Teleperversió a domicili

L’origen d’aquests fenòmens social esta en la radio que a altes hores de la matinada emetia aquells programes on la gent sortia dient q tenia relacions amb la seva mascota, que l’home la pegava (però amb amor eh) o que es depilava els ous i practicava l’onanisme amb una foto de la Carmen de Mairena (quien es? El electricista... jeje).

Que la meva feble memòria recordi a nivell televisiu o va començar la Isabel Gemio, que tot s’ha de dir a mi em posava super tonto (y no sentimentalment), la dona va aterrar a les nostres pantalles repartint missatge per tot arreu i esventant públicament les vergonyes familiar de cada persona sense cap pudor, aquest cop la diferència respecte a la radio es que els veiem la cara y això ens posa molt mes caxondos, y nosaltres tots emocionats mirant la tele.

Ara mes recentment ha nascut autèntics fenòmens televisius que paralitzen el país com el conegut Felación Triunfo, on de vegades has de reconèixer el talent natural d’alguns participats i d’altre has d’aguantar heroicament el fet que sigui la gran virtut del personatge el seu agraciat físic o inclús tot el contrari que per llàstima el públic mantingui el personatge dins el show (com la Rosa de Espanya que no sabia fregir ni un ou però com tenia bona veu i fotia pena a la gent plorant cada dia va acabar guanyat, però estimats amics el temps posa a cadascú al seu lloc i ella tot i les eines que li van posar davant va naufragar...), i en canvi, tot i que no me mola, s’ha de reconèixer que l David Fiscal s’ho ha currat, deducció: sempre es dona pa al que no te dents o com diria l’estimat Chivi “si los pendones se meten a cantantes pues nos tendremos que meter a putas”

Amb lo que molava la tele mes simple com el Telecupón amb aquella estel·lar Carmen Sevilla amb mocassins i rollo senil dient al pobre que trucava i li havia tocat una bici de premi: “Que la disfrutes! Ah! Que eres tetreplegico? Bonito empleo...”

By Mama Ladilla: "Por fin ha llegado el máximo progreso hemos alcanzado el mínimo seso Que ya se han cumplido preclaros designios que esto ya es el planeta de los simios"

dijous, 22 de maig del 2008

El puto "amo" de casa

Ja tinc dos amics nous, si, el renta vaixelles i la rentadora/secadora, sort d'aquests aparells que m'han fet la setmana molt mes amena.

Tot va començar ara fa uns dies quan un bona matí em desperto i veig els meus pares fent la maleta, jo tot acollonit dic "mama no marxis! no ha faré mes!" (per si de cas havia fet algo que l'havia indignat) i no era així, la dona feia la maleta perque la nit anterior havien decidit marxar uns dies de vacances. Com que va ser tot molt d'imprevist diguem que no estava preparat ni mentalment,ni fisicament, ni a nivell de provisions.

L'altre día surto una miqueta aviadet del curro i au a comprar s'ha dit! jo alli passejant pel carrefour , fent rally amb "lo carrito". Lo que te de bo comprar tu esque per primer cop a la meva vida tinc la nevera plena de coses que m'agraden a mi solet i no em cal pregunta qui s'ha menjat l'ultim Danone. Ha anat avançant la setmana i vaig tenir una revelació, quan vaig obrir el calaix per pillar un ganivet per fotrem un tall de fuet i no en quedava cap de net "que faig ara?", bueno vaig nar apilant plats al rentavaixelles i al moment clau vaig veure que ja no quedaven pastilletes per rentar plats, bueno un bon raig de Fairy (el milagro antigrasa) i a funcionar! Mecagundeu, encara esbandeixo plats ara... tot ple d'espuma es va fotre! (ma mare em matarà). Un altre simbol que em va llançar la meva vista va ser quan em vestia al matí per nar a currar i vaig detectar que nomès em podia veure al mirall de cintura cap a dalt, em vai dir a mi mateix "vols dir que aquest muntot de roba no ha de ser rentat?" dit i fet, cap a la rentadora aquest cop amb la pastilleta pertinent... Lo que no se si fan son cursos per empunyar la "bayeta", m'ha sortit un joanet (juanete en castellà) a la mà d'agarrar-la amb poca gràcia dic jo que deu ser.

En fi que això d'estar sol a casa te el seu rollo, però a partir del 2on dia quan tot es comença a embrutar ja perd part de la seva gràcia i s'ha de currar una mica. Jo he vist que soc un paio preparat per la vida moderna i sense por al solterio etern però... MAMA TORNA AVIAT!

diumenge, 18 de maig del 2008

M'el venc!!!

Totes les històries tenen un inici i un final, la meve amb el meu Mazda6 esta arribant a la seva fi, en un cotxe que m'encanta com el primer dia però he decidit vendre'm el cotxe al millor postor i l'unic motiu es que m'he enamorat d'un altre cotxe i me'l vui comprar.

Fitxa tècnica:
MOTOR: 2000 cc y 150 cv diesel (220kms/h amb la gorra)
KMS: 100.000 kms (revisió pertinent, recent feta)
MATRICULA: 0454 DSF (matriculat el 04-11-2005) te 2'5 anys
EQUIPAMENT:
-Llantorres per lluir tipo
-Seients de cuir per anar a fotre el mantecao a la serra sense patir que es taquin (climatitzats)
-Equip música BOSE, acollonant, se t'arrissen les pestanyes quan li fots tecno
-Xapa impecable (colos gris)
-"Ambrague" nou de trinca, ja que m'han hagut de cambiar una peça que val 30€ i com que esta en garantia per 300€ (premsa y disco) tinc "ambrague" nou ja que la ma d'obra es a càrrec de la garantia (fer un "ambrague" nou valdria 1200€)
-Sistema de control de velocitat
-Mans lliures Parrot inclós
-Etc...

Els que l'han pogut probar son consicents que es un "maquinón" que tot i ser gran i ampli te una conducció super esportiva.

Aqui us deixo unes "afotos" per anar fent boca...

































P.D.: s'accepten cometaris, negociacions i ofertes

dimecres, 14 de maig del 2008

L'orgasme del GOOOL!!!

Ni la xocolata, ni el sexe, ni la manduca, ni els amics, ni l'amor, ni la Play, ... Res! res es comparable a aquella sensació totalment animal que es sent quan el teu equip després d'uns minuts de patiment marca aquell gol important o que dona un títol. La gent que no es aficionada al futbol no ho enten, es incapaç d'imaginar quina satisfacció dona aquells segons d'orgasme personal en els que passes d'estar tot encongit sentat en una cadira i mossegan-te les ungles a aquell altre estat euforicc que et fa fer un salt inmens, i que per extrany que sembli i cap estudi sociològic pugui demostrar el perque, pot cambiar l'humor d'un gran sector de la població quan l'endemà s'arriba a la feina sabent que curraras les mateixes 8h que ahir però, collons! que agust s'està recordant al teu company de la voreta, que per casualitat es de l'equip "enemic", l'ultim partit, i quan tens una estoneta tornes a obrir aquell diari digital que narra la proesa i que tu rellegeixes incansablement una i una altra vegada...

Qui no recorda en la seva memòria auditiva aquelles narracions esportives de gent tant destacada en el mon periodístic com el Puyal o aquells comentaristes argentins que es tornen locos cridant durant més de mig minut un puta merda de gol que ha rebotat en algú i ha entrat de miracle... Però ho viuen collons! com el Juanki, si, aquest paio que vaig trobar a la red per casualitat i porta més de 48h fent-me saltar les llagrimes cada cop que me l'escolto... (la manduca es dolentíssima, i sinò que li preguntin al Joselito "el pequeño ruiseñor")

Amb l'Ajuan, el Juanki narrant i el García president el Bellvis a preferent!

Traducció: "Ronaldinho, ea ea pasa, el gol, el gol, goooool" (brutal!!!)

diumenge, 11 de maig del 2008

Aquells "kilets" que sobren

Amb l'arribada del bon temps estas un bon día en una "terrazita" i just en el moment que el sol t'espatega a la cara i treus la rebequita perque t'estas fotent de calor penses: "cagundeu! si d'aquí 4 dies haurem d'anar a les piscines o a la platja a lluir manolete i jo amb aquestes xixes".

Jo diguem que no ho puc arreglar gaire, com a molt anar a suar la gotorra corrent pel poble i perdre 3 o 4 kilets per semblar encara mes esquifit de que ja soc de serie, perque com sempre dic jo tota la vida he jugat a futbol i tots els meu companys tenen abdominals potents, menys jo, conto que el meu pare i la meva mare quan em van fabricar els debia sobrar peçes i van tirar de frente ja m'imagino l'home dient "tu tira dona que almenys serà simpàtic, sense abdominals però simpàtic". Tot el que es muscul només s'aconsegueix a base de anar al Gym i jo no tinc temps, o sigui que si mai em veieun en un Gym pregunteu-me que m'ha passat perque segur que esque estic esgarrat d'algún puesto i el metge m'ha obligat a anar-hi per salut.

Ara d'això tembé s'en preocupen cada cop més els nois però les noies es segueixen emportant la palma (que fariem sense elles... viure més tranquils!). Hi ha les típiques que te diuen "ai, he d'anar al Gym que m'he de treure uns kilets del damunt" i normalment les que diuen això son ben agraciadetes i t'ho comenten esperant que tu com a bon samarità les ensabonis i els hi diguis "cagundeu guineu! però si estas me bona que un piat de sopes en ou" si si, es diuen aquestes barbaritats perque els homes tenim 3 litres de sang al cos i ho son a dalt al cap o son a baix i no es toca bores. Desprès hi ha l'altre perfil que son les que ja son consciènts que no es pot fer miracles en pocs dies i ja ho donen per perdut i aquestes ni comenten res, es limiten a tirar monedes a la màquina de pastelitos en busca d'un premi segur, normalment vieuen més tranquiles i preocupat-se per coses mes profundes com la capa d'ozò, Felación Triunfo, etc..

Bueno sigueu com sigueu no patiu gaire per estes coses que el sol surt per tothom i desprès del dia ve la nit i a la nit ja se sap que tot val, es cuestió de deixar passar hores i na trincant cubates que el llistó va baixant solet...