L'orgasme del GOOOL!!!

Ni la xocolata, ni el sexe, ni la manduca, ni els amics, ni l'amor, ni la Play, ... Res! res es comparable a aquella sensació totalment animal que es sent quan el teu equip després d'uns minuts de patiment marca aquell gol important o que dona un títol. La gent que no es aficionada al futbol no ho enten, es incapaç d'imaginar quina satisfacció dona aquells segons d'orgasme personal en els que passes d'estar tot encongit sentat en una cadira i mossegan-te les ungles a aquell altre estat euforicc que et fa fer un salt inmens, i que per extrany que sembli i cap estudi sociològic pugui demostrar el perque, pot cambiar l'humor d'un gran sector de la població quan l'endemà s'arriba a la feina sabent que curraras les mateixes 8h que ahir però, collons! que agust s'està recordant al teu company de la voreta, que per casualitat es de l'equip "enemic", l'ultim partit, i quan tens una estoneta tornes a obrir aquell diari digital que narra la proesa i que tu rellegeixes incansablement una i una altra vegada...

Qui no recorda en la seva memòria auditiva aquelles narracions esportives de gent tant destacada en el mon periodístic com el Puyal o aquells comentaristes argentins que es tornen locos cridant durant més de mig minut un puta merda de gol que ha rebotat en algú i ha entrat de miracle... Però ho viuen collons! com el Juanki, si, aquest paio que vaig trobar a la red per casualitat i porta més de 48h fent-me saltar les llagrimes cada cop que me l'escolto... (la manduca es dolentíssima, i sinò que li preguntin al Joselito "el pequeño ruiseñor")

Amb l'Ajuan, el Juanki narrant i el García president el Bellvis a preferent!

Traducció: "Ronaldinho, ea ea pasa, el gol, el gol, goooool" (brutal!!!)