dilluns, 28 d’abril del 2008

Les llengues mortes

Diu la gent de poc seny que el català es una llengua en perill d'extinció... bueno, potser si, però com que de politica no hi plego gran cosa i la meva petita aportació a la causa la faig cada día parlant aquesta llengua estimada arreu on m'entenen, tinc la certesa que un dialècte com "lo lleidatà" mai pot morir, doncs es un dialècte que la gent del tarrós fem anar amb gràcia i sense coneixement, com casi tot el que fem. Mira! que estigui en perill a Barcelona encara m'ho podria creure doncs allí com que hi ha tanta gent, a part de la gent "normal", esta ple de nengs, guiris, guineus i toxos...

Hi ha idiomes que també es basen en la gràcia de la llengua, com son el francés i el grec, que mai moriran doncs son els mes utilitzats en aquells locals amb la llumeta vermella a l'entrada, on "previo pago" els deixen repetir les vegades que fagi falta. No entro a valorar la moralitat o aquestes altres coses (alla cadascú amb el seu cos i la seva cartera), em limito a paralar de llengues.

Un cop tocat el tema, passaré a fe un homenatge a la llengua mare de moltes de les llengues que es parlen arreu, el Llatí. Com se que es xunga us intruduiré en el tema amb un temazo de Mamà Ladilla on donen una lliçó magistral de llatí express que es la cinta que posen en la primera audició a totes les escoles on ensenyen llatí per anar fent oida, aquest hit vindria a ser com el Kentucky Fry Chiken per als pollastres, s'ha d'escoltar i llegir...


CUNNILINGUS POST MORTEM

Penitenciagite, homo homini lupus, amanita faloides,
opus dei vade retro, superavit de incognito, habitus delinquendi,
ora et labora, abyecto curriculum...

Verbi gratia, cerumen, semen, piscolabis, referendum res publica,
rex tyranosaurus, opulentia sempiterna, crapula modus vivendi, cogito, ergo sum,
quo vadis, sigue, sigue, quo vadis, errare humanum est, oé oé oé...

Latino, decubito supino, practicando el griego por el método mojino,
modus operandi contra natura en la disco fashion, alea jacta est
Latino, veritas in vino, tan sólo necesitas un disc-man y un pepino,
annus horribilis, detritus por Tutatis, tutto Pavarotti, y mañana examen oral.

In fraganti, homo sapiens erectus, miserere mei,
felatio de motu propio, profilaxis tutti fruti,
vini, vidi, vinci, morituri te salutant, quo vadis, sigue sigue.

Lapsus, mea culpa in extremis, coitus interruptus,
copula non grata, delirium tremens teletubies
cerumen, semen, piscolabis, la Masía sumum,
quo vadis, sigue sigue, quo vadis, video mi DVD

Latino, decubito supino, practicando el griego por el método mojino,
modus operandi contra natura en la disco fashion, alea jacta est
Latino, veritas in vino, tan sólo necesitas un disc-man y un pepino,
disco de oro, tabique de platino, Grammy de farlopa
y valium por vía rectal.

Latino, hasta por el praxis.

Modus operandi Marco Antonio Ferrandis.

dimecres, 23 d’abril del 2008

Llegendes populars - El Jordi mata al de la Drac

No la recordo molt be però crec que deia que el tal Jordi baixava del pub tot tocat de birra pel carrec principal de la vila i tal com enfilava la cantonada de casa seva se li va creuar un "payo" amb una Drac (Rieju) que casi se li empotra, el Jordi tot creuat el va amenaçar i l'altre, arracada penjant, li va dir "conmigo cuidado que te meto, que tu no sabes quien soy yo primo". En un cop de mala llet el Jordi va girar-se i va agafar el primer que va trobar, una pala fanguera que va veure just al costa del Massei Ferguson que hi havia parat amb els 4 intermitents perque l'amo havia anat a comprar tabac, i clar, aquest tipus de pala que com ja sabreu acaba amb una bona cantonera va anar a para al mig del front del "neng", que per variar no portava el casc al cap sinò
al colze enfundat que queda mes IN, ja ho diu la DGT que l'hem de portar posat per por als punts... Bueno, total, el Jordi garrativat per la sangada, el "neng" amb els ulls en blanc per terra, igulet que quan s'ensofatava els dissabtes i el Jordi en un atac de patriotisme i en clau d'homentage va sucar els dits de sang i va dibuixar les nostres 4 barres al casc grog, amb l'enganxina d'Espanya, del "neng". El que no tinc clar es perque al cap dels anys el van fer Sant...


Com podiem perdre pistonada un día tant assenyalat per fer referència a les llegendes populars que posteriorment han generat mites o costums molt representatives d'un país o d'una cultura, com poden ser:

- El David i el Goliat que l'un va matar a l'altre amb una moto (Honda)

- El que va matar 7 mosques amb una sola esbentada

- Aquell amic que es va fer 5 galloles seguides sense parar

- Etc...

Us les explicaria amb detall però ja ho deixem per un altre día...

Res, que encara que es pugi fer broma sobre aquestes llegendes, s'ha de reconiexer que el simbolisme que comporta el regalar un rosa i un llibre a qui s'estima o s'aprecia es un sana costum que no hauríem de perdre mai i que ens fa cada 23 d'Abril més sensats i més humans que no pas aquella festa consumista que celebren tots els 14 de Febrero al país veí...

Que tingueu un bon final de Sant Jordi.

dijous, 17 d’abril del 2008

The Used - It's hard to say

Una de les coses que m'apasionen es la música, es de les poques estones que poden aconseguir que m'oblidi de tot i em sumergeixi en una melodia, una lletra o un sentiment...

Des de fa una temporada m'he aficionat a aquest genial grup anomenat The Used que combina les melodies mes tendres amb els crits mes esfaraidors que es puguin sentir, un "cocktail" que em desperta sensacions i per tant m'agrada i us recomano. Doncs bé, fa unes setmanes vaig escoltar aquesta cançó , que tenia oblidada en algún racó del meu portatil, i vaig pensar "altanto! quin temazo més trist" (tal com raja), em vaig posar a indagar i resulta que es una cançó que en Bert cantant de The Used dedica segons sembla a la Kate, una novia que tenia i que va morir estant embrassada del seu fill... Trist oi? Jo penso que el més ambicios dels meus projectes serà poder gaudir d'un "Xavi petit" i ser capaç d'estar a l'alçada de les seves expectatives...


The singer finished singing and she's walking out
The singer sheds a tear fear of falling out
And it's hard to say how i feel today
Our years gone by, and i cry

It's hard to say that i was wrong
It's hard to say i miss you
Since you've been gone it's not the same

My worries weigh the world how i used to be
And everything in cold seems a plague in me
And its hard to say how i feel today
Our years gone by, and i cry

It's hard to say that i was wrong
It's hard to say i miss you
Since you've been gone it's not the same
It's hard to say i have my
It's hard to say if only
Since you've been gone it's not the same

Words that i fear is the lie i told a thousand times before
Words that i fear is the night
But it's hard to say how i feel today
Our years gone by, and i cry

It's hard to say that i was wrong
It's hard to say i miss you
Since you've been gone it's not the same
It's hard to say i have my tongue
It's hard to say if only
Since you've been gone i'm not the same
It's hard to say (god it's hard to say)
Since you've been gone, i'm not the same

dilluns, 14 d’abril del 2008

Castillonroy

Avui toca homenatge a aquest petit poble, Castillonroy nom que ve del Llatí "Castilionis Rubei" que vol dir Castell Roig que fa referència al lloc on estava situat el castell que va originar el seu nom. La vila de Castillonoy està situada a la carretera N-230 que ens porta de Lleida City a Vielha, al límit de provincia entre Huesca i Lleida, i de vegades hi "piou a la piasa".


Les seves dades tècniques serien les guents:

Extensió: 37’5 kms. cuadrats

Població: 450 hab.

Altitud: 442 mts.


Però qui em coneix mitjanament sap que no em quedare pas aquí i profunditzare en la cultura i la gent d'una altra "raça" que habita aquesta vila.

Per sort fa una temporada que alguns dels mes ilustres personatge del poble m'acompanyen en les fosques nits de Lleida i aquí la gràcia del tema, el seu ric dialècte que segons ells et pots presentar per tot lo mon que tothom el coneix "mai taaant".

Just el primer día que els vaig coneixer en una cua vaig adonarme del seu poder un d'ells s'atansa de forma sutil a una noia i a cau d'orella li diu "estas més bona que un piat de sopes en ou" (casi me salten les llagrimes!!!), però la traca final va venir aquest dissabte quen un d'ells enbargat per l'alcohol s'encara a una cuarentona (molen eh!!! a mi també tu!!!) i jo tot inocent per fer-li posar seny li dic "tio que te 40 tacos per lo menos" y just davant de la donzella em respón "les dones com les motos quan més grans millor", això ja semblava l'orgasme final pero no! Encara em quedava per sentir la millor de totes i la que em va fer decidir a escriure unes linies per ells, la noia en un atac de seny femení (ja m'enteneu elles pensen amb el cap) el rebutja per la seva edad y ell tot indignat li argumenta "tu tranquila que ja vindrà lo garbanso a la cullera" (ohhh!).

Conclusió s'ha d'obrir la ment a tot el mòn que de vegades et brinda l'oportunitat de coneixer gent tant genial com aquesta. Nois va per vosaltres i el proper dissabte tornarem a fer pinya!

dimecres, 9 d’abril del 2008

Conto que m'hi ha entrat "Arena"

Tal dia farà un any de la meva primera experiència, un company "de cuyo nombre no quiero acordarme" em truca i em diu: "he descobert una disco que mola molt", jo cop de cotxe i cap a Barna...

Arribada a Barna i el "susodicho sujeto" m'espera amb una botella de Cacique plena que buidem "manomano" en poc més d'una hora, tot tort em dirigeixo al C/ Balmes, (que ven mirat "Balmes" que no hi hagues anat...)

Ens posem a la cua i jo que notova algo raro però amb el pinyo no era capaç d'adonarme de res, i jo tot de poble solto la una frase que no va agradar gens en aquella cua "Mecagundeu! aquí en aquesta cua si me cau un euro lo vaig xutant fins a l'altra acera pero jo no m'aplano a plegarlo eh", acció reacció, la gent fa mala cara i el colega es posa tot serio, desenlaç, jo rient sol tot tajat.

Ja som dins i jo encara no se on soc, paguem l'entrada (careta per cert, d'això si que men vaig adonar, més català jo que l'escudella), i clar la bufeta em crida amb insitència, "Shhh! ei! un moment que vaig a pixar i vinc". Entro al bany i per fer-ne vía m'encaro al pixador plantat que tinc davant, mentre micciono entra una rossa amb uns cantis que casi m'orino damunt, se me planta al costat, puja lleugerament la faldilleta i.... "Quin trabuco!!! riuten tu de l'espasa del Conan!", m'abotono a l'espint i surto cap a fora on demanat explicacions em diuen on som.

A partir d'aquí oli en un llum i mai millor dit, música de puta mare, gent super respectuosa, bon rollo i s'ha de reconeixer que amb ganes de tornar-hi, tot plegat una odisea que va valer la pena.

També he de dir que el dissabte seguent per refer-me vaig fer cap a una Disco de "pit i pechuga" de les de tota la vida...

dilluns, 7 d’abril del 2008

Tema delicat... les banyes! (adebacle!!!)


Ara vaig a posarme serio que això es cosa fina... I una puta merda! Conta la llegenda que aquesta sensació nomès es te quan t'ho fan a tu i que no es pot explicar ni definir com pot doldre a pesar de la bona o mala relació que t'uneixi a aquesta persona que t'ho fa. Bueno eus aqui la meva lectura. Segons la personalita de cadascú es poden definir els seguents perfils:


- Pesimista: "si m'ho fessin em moriria"
- Venjatiu: "si m'ho fan me follo a la seva millor amiga, encara que sigui molt molt gorda"
- Cansino: "no m'ho fagis eh! eh? eh? eh? eh? cari? cari?..."
- Macarrila "al tio ese lo corto las pelotas!" (mandril! però si la golfa es ella que s'ha deixat...)
- Optimista: "segur que si ha passat es que habia de passar i no era la dona de la meva vida" (SUPER-madril! però guay eh!? es bon tio... ruc!)
- Positiu: "esto es como los dientes, duelen al salir per luego ayudan a comer"
- ElCrack: "buahhh! i que? No es probelma, si luego eso se lava i se estrena" (aquest es l'esperit que volia veure, aquest es el que jo m'emporto de birres)

Ven mirat això es una ciència no exacta que ha de ser tractada per experts i no pas per gent terrenal com nosaltres, per això us deixo un parell d'enlaços per a que us iluminin en aquests percals un parell d'experts en el tema...


"los links ja no van"


P.D.: Sort que a mi no m'ho han fet mai! sino... "me follo a l'amiga gorda"

dijous, 3 d’abril del 2008

C.F. BELLVIS l'art del tiki-taka però a lo bèstia

Una altra passió, el futbol, creieume que la tobo a faltar com poques coses, però... circumstàncies que te la fan aborrir. Esperem recuperar l'ilusió aviat!

L'esport en equip en general mola, però si estas envoltat de gent tant espectacular i entregada com aquesta passa a ser un luxe formar part d'aquest equip.



Eus aquí la plantilla del C.F. Bellvís:

1. Rosendo: Es “més gos que el jeure” però un bon porter, quan vol, que es poc sovint.
2. Juan: Urca Urca Botezatu! El que més m’agrada d’ell, els seus discursos als sopars…
3. Carné: El capi, sort n’han tingut totes les xicotes del terme que ha trobat l’amor. Una gran persona, s’ha de conèixer a fons.
4. No se pas qui el porta? El duia el Roger... que bo que estava el puta! mmm
5. Marià: No para de corre, si fiqués la meitat de les ocasions que te tindria lo menos 30 fills ja.
6. Antonio: Tot un referent, caràcter per a l’equip “o me la pasas o te meto!”
7. Ivan: Corre que se les pela, glamour ensenyat la gomilla dels calçotets pel camp, un rapero dins i fora del camp.
8. Manyet: Un sac d’ossos, ojo no se te foti a córrer a la bora que te desfonda.
9. David: Un tot terreny, com diuen Els Pets “pantalons curts i els genolls pelats” sempre!
10. Civit : La perla del Bellvís, l’idol del jovent, el fill que totes les mares del poble voldrien tenir i un bon noi. Porta el gol a la sang
11. Felip: El Roberto Carlos de 3ª regional, millor persona que jugador i això ja es dir.
12. Pau: Està com un llum, la millor virtut d’un porter. Una sessió de la seva musica i te tornes esquizofrènic, que sería anar caminant pel carrer pensant que et segueixen...
13. La pregunta és: Hi ha alguna camiseta amb aquest número?
14. Gracia: Un central contundent i tècnic, igual que quan surt de nit amb les ties, amb classe però al tema!
15. No se pas qui el porta? Al Madrid el portava el Raul Bravo, tot un referent!
16. Ruben: Ha passat una mala època però aviat tornarà amb les seves fintes i els seus “golazos” de la Play, un clon del “Niño Torres”
17. Li fotrem a l'Ajuan: tot equip de Regional que s'aprecii ha de comptar amb un personatge d'aquesta índole, però sens dubte aquest es el millor entre els millors. I sap idiomes! (u, do, tre, cua, ...)
18. Piró: Es boníssim, te tronxes cada cop que obra la boca, es com el Gila però amb bo. Quan ha escalfat ja esta tot rebentat pobre.
19. Fal: Reivindicant la cultura catalana i Els Segadors, “bon cop de FAL defensors de la terra”, un got de cubata de tubo nen!
20. Olivie: La tècnica personificada, fot unes filigranes que te pots ferir si ho intentes fer. Llàstima que es tant ràpid com jo el puta, casi arriba a totes les pilotes però... uiii casi!
21. Xavi: Ves que he de dir... se m’acaben els adjectius... “Vaya puta merda de jugador!” De vegades el mataria quan el veig flotant pel camp.
22. Super Marc: Algun cop heu vist un jugador que vingui tot mudat de casa i sota porti la roba per sortir a jugar posada? Jo si, era aquest paio. La prova de que no cal ser de color fosc per córrer com un llamp!
23. Beckham: Mmmm Ho sento, he de marxar, vaig a tocar-me....

P.D.: Tot plegat es un hometge carinyós als meus companys d'equip, espero i desitjo que ningú s'hagi sentit ofés...

Us estimo cracks,

dimecres, 2 d’abril del 2008

Bad Milk (part 1) Bufff això pot tenir més entregues que el "puto Rambo"...

Ben mirat, i veient la foto, això ni es un grup de música ni res, es una "banda" en l'ampli sentit de la paraula. El proper dissabte em presento al local i el penso disoldre!!!

Res! Es el millor que he fet durant la meva adolescència, anara a tocar per festes major, pubs i altres "percals" i desprès quedarte de festa jugant amb aventage... es la mare del ous. Quines "perreries" oi Pau...?

Si aprenc a anexar, o me n'ensenya el Bepmaster, archius d'audio i video properament us en faré cinc centims.


Els animals de companyia ajuden a no sentirse sol, a mi no m'agraden els animals, per tant sort n'he tingut d'aquests cracks que m'han fet somriure i riure milers de vegades mentre feiem el que ens agrada... Punk Rock del bo! (o almenys això ens diuen els nostres pares... ves que han de dir!)

La foto es d'un concert que vam fer l'endemà de morirse El Papa, me sap greu perque amb la resaca no vaig poder anar a missa l'endemà.


Vida i miracles del Xavi i Bad Milk

De fet, segur que faig faltes d'ortografia, diguem que el meu son el número i aixì em guanyo be la vida però a falta de coses importants a fer em dedicare a escriure cosetes aquí sempre que tingui una estona.

No prometo grans escrits ni apasionants relats però si prometo asincerarme i compartir tot el que em passi pel cap de forma espontànea.

Es com perdre la virgintat però per internet o com diria aquell es com una cervesa sense espuma o com una dona sense popes...