Llegendes populars - El Jordi mata al de la Drac

No la recordo molt be però crec que deia que el tal Jordi baixava del pub tot tocat de birra pel carrec principal de la vila i tal com enfilava la cantonada de casa seva se li va creuar un "payo" amb una Drac (Rieju) que casi se li empotra, el Jordi tot creuat el va amenaçar i l'altre, arracada penjant, li va dir "conmigo cuidado que te meto, que tu no sabes quien soy yo primo". En un cop de mala llet el Jordi va girar-se i va agafar el primer que va trobar, una pala fanguera que va veure just al costa del Massei Ferguson que hi havia parat amb els 4 intermitents perque l'amo havia anat a comprar tabac, i clar, aquest tipus de pala que com ja sabreu acaba amb una bona cantonera va anar a para al mig del front del "neng", que per variar no portava el casc al cap sinò
al colze enfundat que queda mes IN, ja ho diu la DGT que l'hem de portar posat per por als punts... Bueno, total, el Jordi garrativat per la sangada, el "neng" amb els ulls en blanc per terra, igulet que quan s'ensofatava els dissabtes i el Jordi en un atac de patriotisme i en clau d'homentage va sucar els dits de sang i va dibuixar les nostres 4 barres al casc grog, amb l'enganxina d'Espanya, del "neng". El que no tinc clar es perque al cap dels anys el van fer Sant...


Com podiem perdre pistonada un día tant assenyalat per fer referència a les llegendes populars que posteriorment han generat mites o costums molt representatives d'un país o d'una cultura, com poden ser:

- El David i el Goliat que l'un va matar a l'altre amb una moto (Honda)

- El que va matar 7 mosques amb una sola esbentada

- Aquell amic que es va fer 5 galloles seguides sense parar

- Etc...

Us les explicaria amb detall però ja ho deixem per un altre día...

Res, que encara que es pugi fer broma sobre aquestes llegendes, s'ha de reconiexer que el simbolisme que comporta el regalar un rosa i un llibre a qui s'estima o s'aprecia es un sana costum que no hauríem de perdre mai i que ens fa cada 23 d'Abril més sensats i més humans que no pas aquella festa consumista que celebren tots els 14 de Febrero al país veí...

Que tingueu un bon final de Sant Jordi.