El puto "amo" de casa

Ja tinc dos amics nous, si, el renta vaixelles i la rentadora/secadora, sort d'aquests aparells que m'han fet la setmana molt mes amena.

Tot va començar ara fa uns dies quan un bona matí em desperto i veig els meus pares fent la maleta, jo tot acollonit dic "mama no marxis! no ha faré mes!" (per si de cas havia fet algo que l'havia indignat) i no era així, la dona feia la maleta perque la nit anterior havien decidit marxar uns dies de vacances. Com que va ser tot molt d'imprevist diguem que no estava preparat ni mentalment,ni fisicament, ni a nivell de provisions.

L'altre día surto una miqueta aviadet del curro i au a comprar s'ha dit! jo alli passejant pel carrefour , fent rally amb "lo carrito". Lo que te de bo comprar tu esque per primer cop a la meva vida tinc la nevera plena de coses que m'agraden a mi solet i no em cal pregunta qui s'ha menjat l'ultim Danone. Ha anat avançant la setmana i vaig tenir una revelació, quan vaig obrir el calaix per pillar un ganivet per fotrem un tall de fuet i no en quedava cap de net "que faig ara?", bueno vaig nar apilant plats al rentavaixelles i al moment clau vaig veure que ja no quedaven pastilletes per rentar plats, bueno un bon raig de Fairy (el milagro antigrasa) i a funcionar! Mecagundeu, encara esbandeixo plats ara... tot ple d'espuma es va fotre! (ma mare em matarà). Un altre simbol que em va llançar la meva vista va ser quan em vestia al matí per nar a currar i vaig detectar que nomès em podia veure al mirall de cintura cap a dalt, em vai dir a mi mateix "vols dir que aquest muntot de roba no ha de ser rentat?" dit i fet, cap a la rentadora aquest cop amb la pastilleta pertinent... Lo que no se si fan son cursos per empunyar la "bayeta", m'ha sortit un joanet (juanete en castellà) a la mà d'agarrar-la amb poca gràcia dic jo que deu ser.

En fi que això d'estar sol a casa te el seu rollo, però a partir del 2on dia quan tot es comença a embrutar ja perd part de la seva gràcia i s'ha de currar una mica. Jo he vist que soc un paio preparat per la vida moderna i sense por al solterio etern però... MAMA TORNA AVIAT!

M'el venc!!!

Totes les històries tenen un inici i un final, la meve amb el meu Mazda6 esta arribant a la seva fi, en un cotxe que m'encanta com el primer dia però he decidit vendre'm el cotxe al millor postor i l'unic motiu es que m'he enamorat d'un altre cotxe i me'l vui comprar.

Fitxa tècnica:
MOTOR: 2000 cc y 150 cv diesel (220kms/h amb la gorra)
KMS: 100.000 kms (revisió pertinent, recent feta)
MATRICULA: 0454 DSF (matriculat el 04-11-2005) te 2'5 anys
EQUIPAMENT:
-Llantorres per lluir tipo
-Seients de cuir per anar a fotre el mantecao a la serra sense patir que es taquin (climatitzats)
-Equip música BOSE, acollonant, se t'arrissen les pestanyes quan li fots tecno
-Xapa impecable (colos gris)
-"Ambrague" nou de trinca, ja que m'han hagut de cambiar una peça que val 30€ i com que esta en garantia per 300€ (premsa y disco) tinc "ambrague" nou ja que la ma d'obra es a càrrec de la garantia (fer un "ambrague" nou valdria 1200€)
-Sistema de control de velocitat
-Mans lliures Parrot inclós
-Etc...

Els que l'han pogut probar son consicents que es un "maquinón" que tot i ser gran i ampli te una conducció super esportiva.

Aqui us deixo unes "afotos" per anar fent boca...

P.D.: s'accepten cometaris, negociacions i ofertes

L'orgasme del GOOOL!!!

Ni la xocolata, ni el sexe, ni la manduca, ni els amics, ni l'amor, ni la Play, ... Res! res es comparable a aquella sensació totalment animal que es sent quan el teu equip després d'uns minuts de patiment marca aquell gol important o que dona un títol. La gent que no es aficionada al futbol no ho enten, es incapaç d'imaginar quina satisfacció dona aquells segons d'orgasme personal en els que passes d'estar tot encongit sentat en una cadira i mossegan-te les ungles a aquell altre estat euforicc que et fa fer un salt inmens, i que per extrany que sembli i cap estudi sociològic pugui demostrar el perque, pot cambiar l'humor d'un gran sector de la població quan l'endemà s'arriba a la feina sabent que curraras les mateixes 8h que ahir però, collons! que agust s'està recordant al teu company de la voreta, que per casualitat es de l'equip "enemic", l'ultim partit, i quan tens una estoneta tornes a obrir aquell diari digital que narra la proesa i que tu rellegeixes incansablement una i una altra vegada...

Qui no recorda en la seva memòria auditiva aquelles narracions esportives de gent tant destacada en el mon periodístic com el Puyal o aquells comentaristes argentins que es tornen locos cridant durant més de mig minut un puta merda de gol que ha rebotat en algú i ha entrat de miracle... Però ho viuen collons! com el Juanki, si, aquest paio que vaig trobar a la red per casualitat i porta més de 48h fent-me saltar les llagrimes cada cop que me l'escolto... (la manduca es dolentíssima, i sinò que li preguntin al Joselito "el pequeño ruiseñor")

Amb l'Ajuan, el Juanki narrant i el García president el Bellvis a preferent!

Traducció: "Ronaldinho, ea ea pasa, el gol, el gol, goooool" (brutal!!!)

Aquells "kilets" que sobren

Amb l'arribada del bon temps estas un bon día en una "terrazita" i just en el moment que el sol t'espatega a la cara i treus la rebequita perque t'estas fotent de calor penses: "cagundeu! si d'aquí 4 dies haurem d'anar a les piscines o a la platja a lluir manolete i jo amb aquestes xixes".

Jo diguem que no ho puc arreglar gaire, com a molt anar a suar la gotorra corrent pel poble i perdre 3 o 4 kilets per semblar encara mes esquifit de que ja soc de serie, perque com sempre dic jo tota la vida he jugat a futbol i tots els meu companys tenen abdominals potents, menys jo, conto que el meu pare i la meva mare quan em van fabricar els debia sobrar peçes i van tirar de frente ja m'imagino l'home dient "tu tira dona que almenys serà simpàtic, sense abdominals però simpàtic". Tot el que es muscul només s'aconsegueix a base de anar al Gym i jo no tinc temps, o sigui que si mai em veieun en un Gym pregunteu-me que m'ha passat perque segur que esque estic esgarrat d'algún puesto i el metge m'ha obligat a anar-hi per salut.

Ara d'això tembé s'en preocupen cada cop més els nois però les noies es segueixen emportant la palma (que fariem sense elles... viure més tranquils!). Hi ha les típiques que te diuen "ai, he d'anar al Gym que m'he de treure uns kilets del damunt" i normalment les que diuen això son ben agraciadetes i t'ho comenten esperant que tu com a bon samarità les ensabonis i els hi diguis "cagundeu guineu! però si estas me bona que un piat de sopes en ou" si si, es diuen aquestes barbaritats perque els homes tenim 3 litres de sang al cos i ho son a dalt al cap o son a baix i no es toca bores. Desprès hi ha l'altre perfil que son les que ja son consciènts que no es pot fer miracles en pocs dies i ja ho donen per perdut i aquestes ni comenten res, es limiten a tirar monedes a la màquina de pastelitos en busca d'un premi segur, normalment vieuen més tranquiles i preocupat-se per coses mes profundes com la capa d'ozò, Felación Triunfo, etc..

Bueno sigueu com sigueu no patiu gaire per estes coses que el sol surt per tothom i desprès del dia ve la nit i a la nit ja se sap que tot val, es cuestió de deixar passar hores i na trincant cubates que el llistó va baixant solet...

Los Mossos i el Deu que els ha parit

L'altre dia vam sortir per Lleida amb la troup i s'ens va ocorrer la brillant idea d'anar a la Pacha... també ens en podiem haver anat la merda!, tot ple de richards, latin kings i menors (bueno aquestes ultimes encara es tolera en la nostra situació). Com que allo era una ruina vam plegar trastets i cap a casa, un dels assistent pilla el cotxe, el paren, bufa i pam! 0'39, 600€ i 3 mesos de retirada...

Que vull dir amb aixo? donc no ho se! Però esta clar que no se pot fotre el ruc com anys enrrera. Just això comentavam dissabte en una taula d'un parador de carretera fent unes birres, allí la mes gran representació de la societat actual, des de 20 anys a 60, uns parlant dels Mossos, els altres d'anar a caçar i els mes artistes decidien quin puticlub regentarien aquest finde. Mentre tots feiem birres un dels de 50 anys mirava uns revista de maquinaria agricola, segons ell buscava una "pluma" per fer aixecar el membre que la cosa no estava per bromes i la viagra val una pasta, la resta abordabam el tema amb vivències i degeneracions varies, quins temps aquells que tornaves tot tajat del Big i counduies pel mig de la carretera per no perdre la referencia de la linea "rollo scalextric" i ara si algun día em paressin quan torno de Lleida a part de riures de mi i insultarme per ruc, me retirarien hasta el DNI.

Lo pitjor es quan mentre t'empapelen van de bon tio i te diuen que ells no poden fer-hi res, pero que amb una mica menys et deixarien seguir, que miris de fer recursos que de vegades te la treuen, etc... i com dirien els Mama Ladilla tu pensant "antente a tu tonta tarea y punto, o a caso quieres dejar patente que no te enteras, si te enrrollas saco la manta y por mi muertos que pernocto, asi que pitufo abrevia y ponme la multa que para eso te pago, tonto!".

Aqui us deixo amb el rei del "chinchon", això si que es un bon pinyo i no els aires birreros que pillem naltres...