El puto "amo" de casa

Ja tinc dos amics nous, si, el renta vaixelles i la rentadora/secadora, sort d'aquests aparells que m'han fet la setmana molt mes amena.

Tot va començar ara fa uns dies quan un bona matí em desperto i veig els meus pares fent la maleta, jo tot acollonit dic "mama no marxis! no ha faré mes!" (per si de cas havia fet algo que l'havia indignat) i no era així, la dona feia la maleta perque la nit anterior havien decidit marxar uns dies de vacances. Com que va ser tot molt d'imprevist diguem que no estava preparat ni mentalment,ni fisicament, ni a nivell de provisions.

L'altre día surto una miqueta aviadet del curro i au a comprar s'ha dit! jo alli passejant pel carrefour , fent rally amb "lo carrito". Lo que te de bo comprar tu esque per primer cop a la meva vida tinc la nevera plena de coses que m'agraden a mi solet i no em cal pregunta qui s'ha menjat l'ultim Danone. Ha anat avançant la setmana i vaig tenir una revelació, quan vaig obrir el calaix per pillar un ganivet per fotrem un tall de fuet i no en quedava cap de net "que faig ara?", bueno vaig nar apilant plats al rentavaixelles i al moment clau vaig veure que ja no quedaven pastilletes per rentar plats, bueno un bon raig de Fairy (el milagro antigrasa) i a funcionar! Mecagundeu, encara esbandeixo plats ara... tot ple d'espuma es va fotre! (ma mare em matarà). Un altre simbol que em va llançar la meva vista va ser quan em vestia al matí per nar a currar i vaig detectar que nomès em podia veure al mirall de cintura cap a dalt, em vai dir a mi mateix "vols dir que aquest muntot de roba no ha de ser rentat?" dit i fet, cap a la rentadora aquest cop amb la pastilleta pertinent... Lo que no se si fan son cursos per empunyar la "bayeta", m'ha sortit un joanet (juanete en castellà) a la mà d'agarrar-la amb poca gràcia dic jo que deu ser.

En fi que això d'estar sol a casa te el seu rollo, però a partir del 2on dia quan tot es comença a embrutar ja perd part de la seva gràcia i s'ha de currar una mica. Jo he vist que soc un paio preparat per la vida moderna i sense por al solterio etern però... MAMA TORNA AVIAT!

M'el venc!!!

Totes les històries tenen un inici i un final, la meve amb el meu Mazda6 esta arribant a la seva fi, en un cotxe que m'encanta com el primer dia però he decidit vendre'm el cotxe al millor postor i l'unic motiu es que m'he enamorat d'un altre cotxe i me'l vui comprar.

Fitxa tècnica:
MOTOR: 2000 cc y 150 cv diesel (220kms/h amb la gorra)
KMS: 100.000 kms (revisió pertinent, recent feta)
MATRICULA: 0454 DSF (matriculat el 04-11-2005) te 2'5 anys
EQUIPAMENT:
-Llantorres per lluir tipo
-Seients de cuir per anar a fotre el mantecao a la serra sense patir que es taquin (climatitzats)
-Equip música BOSE, acollonant, se t'arrissen les pestanyes quan li fots tecno
-Xapa impecable (colos gris)
-"Ambrague" nou de trinca, ja que m'han hagut de cambiar una peça que val 30€ i com que esta en garantia per 300€ (premsa y disco) tinc "ambrague" nou ja que la ma d'obra es a càrrec de la garantia (fer un "ambrague" nou valdria 1200€)
-Sistema de control de velocitat
-Mans lliures Parrot inclós
-Etc...

Els que l'han pogut probar son consicents que es un "maquinón" que tot i ser gran i ampli te una conducció super esportiva.

Aqui us deixo unes "afotos" per anar fent boca...

P.D.: s'accepten cometaris, negociacions i ofertes

L'orgasme del GOOOL!!!

Ni la xocolata, ni el sexe, ni la manduca, ni els amics, ni l'amor, ni la Play, ... Res! res es comparable a aquella sensació totalment animal que es sent quan el teu equip després d'uns minuts de patiment marca aquell gol important o que dona un títol. La gent que no es aficionada al futbol no ho enten, es incapaç d'imaginar quina satisfacció dona aquells segons d'orgasme personal en els que passes d'estar tot encongit sentat en una cadira i mossegan-te les ungles a aquell altre estat euforicc que et fa fer un salt inmens, i que per extrany que sembli i cap estudi sociològic pugui demostrar el perque, pot cambiar l'humor d'un gran sector de la població quan l'endemà s'arriba a la feina sabent que curraras les mateixes 8h que ahir però, collons! que agust s'està recordant al teu company de la voreta, que per casualitat es de l'equip "enemic", l'ultim partit, i quan tens una estoneta tornes a obrir aquell diari digital que narra la proesa i que tu rellegeixes incansablement una i una altra vegada...

Qui no recorda en la seva memòria auditiva aquelles narracions esportives de gent tant destacada en el mon periodístic com el Puyal o aquells comentaristes argentins que es tornen locos cridant durant més de mig minut un puta merda de gol que ha rebotat en algú i ha entrat de miracle... Però ho viuen collons! com el Juanki, si, aquest paio que vaig trobar a la red per casualitat i porta més de 48h fent-me saltar les llagrimes cada cop que me l'escolto... (la manduca es dolentíssima, i sinò que li preguntin al Joselito "el pequeño ruiseñor")

Amb l'Ajuan, el Juanki narrant i el García president el Bellvis a preferent!

Traducció: "Ronaldinho, ea ea pasa, el gol, el gol, goooool" (brutal!!!)

Aquells "kilets" que sobren

Amb l'arribada del bon temps estas un bon día en una "terrazita" i just en el moment que el sol t'espatega a la cara i treus la rebequita perque t'estas fotent de calor penses: "cagundeu! si d'aquí 4 dies haurem d'anar a les piscines o a la platja a lluir manolete i jo amb aquestes xixes".

Jo diguem que no ho puc arreglar gaire, com a molt anar a suar la gotorra corrent pel poble i perdre 3 o 4 kilets per semblar encara mes esquifit de que ja soc de serie, perque com sempre dic jo tota la vida he jugat a futbol i tots els meu companys tenen abdominals potents, menys jo, conto que el meu pare i la meva mare quan em van fabricar els debia sobrar peçes i van tirar de frente ja m'imagino l'home dient "tu tira dona que almenys serà simpàtic, sense abdominals però simpàtic". Tot el que es muscul només s'aconsegueix a base de anar al Gym i jo no tinc temps, o sigui que si mai em veieun en un Gym pregunteu-me que m'ha passat perque segur que esque estic esgarrat d'algún puesto i el metge m'ha obligat a anar-hi per salut.

Ara d'això tembé s'en preocupen cada cop més els nois però les noies es segueixen emportant la palma (que fariem sense elles... viure més tranquils!). Hi ha les típiques que te diuen "ai, he d'anar al Gym que m'he de treure uns kilets del damunt" i normalment les que diuen això son ben agraciadetes i t'ho comenten esperant que tu com a bon samarità les ensabonis i els hi diguis "cagundeu guineu! però si estas me bona que un piat de sopes en ou" si si, es diuen aquestes barbaritats perque els homes tenim 3 litres de sang al cos i ho son a dalt al cap o son a baix i no es toca bores. Desprès hi ha l'altre perfil que son les que ja son consciènts que no es pot fer miracles en pocs dies i ja ho donen per perdut i aquestes ni comenten res, es limiten a tirar monedes a la màquina de pastelitos en busca d'un premi segur, normalment vieuen més tranquiles i preocupat-se per coses mes profundes com la capa d'ozò, Felación Triunfo, etc..

Bueno sigueu com sigueu no patiu gaire per estes coses que el sol surt per tothom i desprès del dia ve la nit i a la nit ja se sap que tot val, es cuestió de deixar passar hores i na trincant cubates que el llistó va baixant solet...

Los Mossos i el Deu que els ha parit

L'altre dia vam sortir per Lleida amb la troup i s'ens va ocorrer la brillant idea d'anar a la Pacha... també ens en podiem haver anat la merda!, tot ple de richards, latin kings i menors (bueno aquestes ultimes encara es tolera en la nostra situació). Com que allo era una ruina vam plegar trastets i cap a casa, un dels assistent pilla el cotxe, el paren, bufa i pam! 0'39, 600€ i 3 mesos de retirada...

Que vull dir amb aixo? donc no ho se! Però esta clar que no se pot fotre el ruc com anys enrrera. Just això comentavam dissabte en una taula d'un parador de carretera fent unes birres, allí la mes gran representació de la societat actual, des de 20 anys a 60, uns parlant dels Mossos, els altres d'anar a caçar i els mes artistes decidien quin puticlub regentarien aquest finde. Mentre tots feiem birres un dels de 50 anys mirava uns revista de maquinaria agricola, segons ell buscava una "pluma" per fer aixecar el membre que la cosa no estava per bromes i la viagra val una pasta, la resta abordabam el tema amb vivències i degeneracions varies, quins temps aquells que tornaves tot tajat del Big i counduies pel mig de la carretera per no perdre la referencia de la linea "rollo scalextric" i ara si algun día em paressin quan torno de Lleida a part de riures de mi i insultarme per ruc, me retirarien hasta el DNI.

Lo pitjor es quan mentre t'empapelen van de bon tio i te diuen que ells no poden fer-hi res, pero que amb una mica menys et deixarien seguir, que miris de fer recursos que de vegades te la treuen, etc... i com dirien els Mama Ladilla tu pensant "antente a tu tonta tarea y punto, o a caso quieres dejar patente que no te enteras, si te enrrollas saco la manta y por mi muertos que pernocto, asi que pitufo abrevia y ponme la multa que para eso te pago, tonto!".

Aqui us deixo amb el rei del "chinchon", això si que es un bon pinyo i no els aires birreros que pillem naltres...

Les llengues mortes

Diu la gent de poc seny que el català es una llengua en perill d'extinció... bueno, potser si, però com que de politica no hi plego gran cosa i la meva petita aportació a la causa la faig cada día parlant aquesta llengua estimada arreu on m'entenen, tinc la certesa que un dialècte com "lo lleidatà" mai pot morir, doncs es un dialècte que la gent del tarrós fem anar amb gràcia i sense coneixement, com casi tot el que fem. Mira! que estigui en perill a Barcelona encara m'ho podria creure doncs allí com que hi ha tanta gent, a part de la gent "normal", esta ple de nengs, guiris, guineus i toxos...

Hi ha idiomes que també es basen en la gràcia de la llengua, com son el francés i el grec, que mai moriran doncs son els mes utilitzats en aquells locals amb la llumeta vermella a l'entrada, on "previo pago" els deixen repetir les vegades que fagi falta. No entro a valorar la moralitat o aquestes altres coses (alla cadascú amb el seu cos i la seva cartera), em limito a paralar de llengues.

Un cop tocat el tema, passaré a fe un homenatge a la llengua mare de moltes de les llengues que es parlen arreu, el Llatí. Com se que es xunga us intruduiré en el tema amb un temazo de Mamà Ladilla on donen una lliçó magistral de llatí express que es la cinta que posen en la primera audició a totes les escoles on ensenyen llatí per anar fent oida, aquest hit vindria a ser com el Kentucky Fry Chiken per als pollastres, s'ha d'escoltar i llegir...

CUNNILINGUS POST MORTEM

Penitenciagite, homo homini lupus, amanita faloides,
opus dei vade retro, superavit de incognito, habitus delinquendi,
ora et labora, abyecto curriculum...

Verbi gratia, cerumen, semen, piscolabis, referendum res publica,
rex tyranosaurus, opulentia sempiterna, crapula modus vivendi, cogito, ergo sum,
quo vadis, sigue, sigue, quo vadis, errare humanum est, oé oé oé...

Latino, decubito supino, practicando el griego por el método mojino,
modus operandi contra natura en la disco fashion, alea jacta est
Latino, veritas in vino, tan sólo necesitas un disc-man y un pepino,
annus horribilis, detritus por Tutatis, tutto Pavarotti, y mañana examen oral.

In fraganti, homo sapiens erectus, miserere mei,
felatio de motu propio, profilaxis tutti fruti,
vini, vidi, vinci, morituri te salutant, quo vadis, sigue sigue.

Lapsus, mea culpa in extremis, coitus interruptus,
copula non grata, delirium tremens teletubies
cerumen, semen, piscolabis, la Masía sumum,
quo vadis, sigue sigue, quo vadis, video mi DVD

Latino, decubito supino, practicando el griego por el método mojino,
modus operandi contra natura en la disco fashion, alea jacta est
Latino, veritas in vino, tan sólo necesitas un disc-man y un pepino,
disco de oro, tabique de platino, Grammy de farlopa
y valium por vía rectal.

Latino, hasta por el praxis.

Modus operandi Marco Antonio Ferrandis.

Llegendes populars - El Jordi mata al de la Drac

No la recordo molt be però crec que deia que el tal Jordi baixava del pub tot tocat de birra pel carrec principal de la vila i tal com enfilava la cantonada de casa seva se li va creuar un "payo" amb una Drac (Rieju) que casi se li empotra, el Jordi tot creuat el va amenaçar i l'altre, arracada penjant, li va dir "conmigo cuidado que te meto, que tu no sabes quien soy yo primo". En un cop de mala llet el Jordi va girar-se i va agafar el primer que va trobar, una pala fanguera que va veure just al costa del Massei Ferguson que hi havia parat amb els 4 intermitents perque l'amo havia anat a comprar tabac, i clar, aquest tipus de pala que com ja sabreu acaba amb una bona cantonera va anar a para al mig del front del "neng", que per variar no portava el casc al cap sinò
al colze enfundat que queda mes IN, ja ho diu la DGT que l'hem de portar posat per por als punts... Bueno, total, el Jordi garrativat per la sangada, el "neng" amb els ulls en blanc per terra, igulet que quan s'ensofatava els dissabtes i el Jordi en un atac de patriotisme i en clau d'homentage va sucar els dits de sang i va dibuixar les nostres 4 barres al casc grog, amb l'enganxina d'Espanya, del "neng". El que no tinc clar es perque al cap dels anys el van fer Sant...


Com podiem perdre pistonada un día tant assenyalat per fer referència a les llegendes populars que posteriorment han generat mites o costums molt representatives d'un país o d'una cultura, com poden ser:

- El David i el Goliat que l'un va matar a l'altre amb una moto (Honda)

- El que va matar 7 mosques amb una sola esbentada

- Aquell amic que es va fer 5 galloles seguides sense parar

- Etc...

Us les explicaria amb detall però ja ho deixem per un altre día...

Res, que encara que es pugi fer broma sobre aquestes llegendes, s'ha de reconiexer que el simbolisme que comporta el regalar un rosa i un llibre a qui s'estima o s'aprecia es un sana costum que no hauríem de perdre mai i que ens fa cada 23 d'Abril més sensats i més humans que no pas aquella festa consumista que celebren tots els 14 de Febrero al país veí...

Que tingueu un bon final de Sant Jordi.