Xavi i Bad Milk (vida i miracles)

El motorista de "la puerta de Alcalà"

2008-11-16T21:13:00.002+01:00

Ara fa una temporada vaig llegir a les pagines del diari “Segre” que un home ple de lucidesa i sensat es va endinsar en la comissaria dels mossos de Lleida i va robar un “vestit” de mosso, se’l va enfundar i hores desprès el van detenir mentre dirigia el transit perquè a part del follón que va crear l’home un altre agent que passava per alli va creure que no era del gremi doncs “portava la camisa per fora”. Al tanto argument del super madero.

Fa uns dies en un viatge de feina un company em va explicar que el seu pare va estar de vacances a Cadiz i que li van recomanar anar a veure un dels grans espectacles que es produeixen a diari a la ciutat… Un senyor guàrdia urbà ja entradet en anys que dirigia el transit en un zona escolar per guardar del tràfic de la ciutat l’entrada i la sortida de l’escola dels nens de la ciutat. L’home a l’horeta que ja veu que la cosa esta enllestida (mig matí) dona tres xiulets secs, es treu la gorra , la col·loca sota l’aixella i fa aquell signe tant nostrat que consisteix en ajuntar els dits davant la boca i fer aquell gest que vol dir que “t’en vas a esmorzar”. Al tanto el crack que deixa el transit liat amb tot el percal montat per anar a esmorzar una estoneta…

A mi personalment aquest tipus de gamberrades em fascinen i per tant aquí l’homenatge que em va demanar el meu company Jorge d’un dels personatges mes famosos de Valladolid, un ministro que va amb moto per la ciutat cantant a pulmó “la puerta de alcalà” i que quan estas aturat en un semàfor ja el sents venir de lluny entonat la melodia, deliteu-vos...

L'art de complir anys

2008-09-25T10:00:00.005+02:00

Ara fa 2 dies, el 23/09 va ser el meu 28è aniversari. Buf! ja comencen a pesar... I una puta merda! Els de la meva quinta estem fets uns ministres! (la prova esta en les farres de Festa Major de Borges ‘08). Els grans futbolistes estan en la seva plenitud física i mental entre els 27 i els 30 anys, llàstima que per jugar al futbol dignament s’hagi de córrer... Diguem que ja es una bona edat per començar a fer un repàs a la trajectòria i tenir una mica encaminat, almenys mentalment, cap on volem anar...

Tampoc farem un drama de tot plegat doncs no crec pas que sigui pas el final del trajecte jeje, aquí venen els agraïments i/o reconeixements:

Per la educació i l’exemple donat als meus pares.
Per aprendre a compartir i a sortir del sostre acollidor de casa sense por, als companys de la infància del barri de “les cases barates”.
Per explicar-nos les misèries, entendre’ns mútuament i les tajes mes monumentals que ens feien avergonyir de nosaltres mateixos al Sr. Pau.
Per les “festes gays”, on beure molt era l’únic objectiu al local del “Petit Príncep”, i per haver compartit pràcticament tots els dissabtes nit de la meva curta existència, alhora que descobríem que existeixen les dones sense les quals no podríem viure, a la colla de l’Athletic Pebre, quina gran gent... sempre apunt per dignificar el mascle català.
Per haver compartit celebracions, emprenyades, alegries, decepcions, disciplina, dutxes, sabó i suor... a tots els companys futbolístics de l’Escola Comarcal de Futbol Les Garrigues, del Borges i del F.C. Bellvis...
Per tenir el do natural de fer“allò” que ens agrada i riure’ns de nosaltres mateixos, i de la resta... als ex-components i actuals components de Saboga i Bad Milk.
Per totes les llargues converses, les sensacions i les experiències viscudes a aquells amics/amigues i/o companys/companyes de trajecte que han anat apareixent i desapareixent al llarg dels anys.
Per ser com tu... a tu!

A tots els que hi han estat i hi volen seguir estant gràcies per tot...

I a tu Xavi... Felicitats!

Seguir donant guerra... per molts anys!!!

2008-08-10T22:01:00.006+02:00

Turn away,
If you could get me a drink
Of water 'cause my lips are chapped and faded
Call my aunt Marie
Help her gather all my things
And bury me in all my favorite colors,
My sisters and my brothers, still,
I will not kiss you,
'Cause the hardest part of this is leaving you.

Now turn away,
'Cause I'm awful just to see
'Cause all my hairs abandoned all my body,
Oh, my agony,
Know that I will never marry,
Baby, I'm just soggy from the chemo
But counting down the days to go
It just ain't living
And I just hope you know

That if you say (if you say)
Goodbye today (goodbye today)
I'd ask you to be true (cause I'd ask you to be true)

'Cause the hardest part of this is leaving you
'Cause the hardest part of this is leaving you

Aspanya! Aspanya! El eslabón perdidooo... Amén! Amén! Amén!

2008-07-06T16:47:00.002+02:00

Ara just fa una setmaneta que per alguns la selecció veïna i per altre la selecció nacional es va proclamar de forma brillant campiona d’Europa de futbol. Molt s’ha escrit durant la setmana de tots els esdeveniments que han envoltat la gesta des d’un prisma crític des del punt de vista català(pobret Xavi que li va donar un aire birrero de Cruzcampo i va cridar un “viva Espana!” que ja se n’apenedia l’home als pocs segons d’haver-lo esbombat) i des d’un punt de vista orgàsmic des de “Aspanya” (ja veureu d’aquí a 9 mesos la de nens que neixen per l’eufòria dels futboleros que amb l’alegria del moment van aprofitar per marcar un golet, la majoria es diran Iker clar!).

Tu miraves per la tele aquelles seleccions amb glamour que portava la penya entrenats per autèntics homes carismàtics o en el seu defecte per futbolistes retirats i “entrajats”que encara conserven intacte el seu encant personal, però Aspanya... portava el tant nostrat Luis Aragones un home de ja fa dies amb el seu xandall i amb unes patilles que a TV1 no es veien des de l’època del Curro Jimenez, el seu freakisme va superar amb escreix les tant recordades rodanxes de suor del nostre Camacho (felicito a Cuatro per haver-lo fitxat per les retransmissions com a referent del mascle ibèric mirant el futbol, de lo milloret desprès del mite Andrés Montes “Salinaaas”).

Jo vaig mirar el matx a Lleida, amb molt bona companyia tot s’ha de dir, un cop finalitzat agafo el cotxe i enfilo el camí cap a Borges. Quan era a l’alçada de la Plaça Catalunya el transit estava aturat per una colla d’energumenos que saltaven descamisats tunejats amb banderes Aspanyoles, jo sentadet al meu cotxe amb la finestra abaixada escoltant els càntics, fins que un d’ells se m’acosta i crida “este tio esta muy serio, no lo està celebrando”, i a mi que motivar-me no costa gaire i a celebrar coses sempre m’apunto, encara que no tingui clar que es celebra, salto del cotxe, el tanco i als pocs segons ja estava abraçat a dos exponents de l’homo erectus cridant “Aspanya! Aspanya!”. Afortunadament la cosa va durar poc perquè la Guàrdia Urbana va restablir el transit de la zona, sinó amb una birra més em veia corrent amb roba interior per Lleida amb una bandera lligada al coll, es com les dones: “no hi ha banderes lletges, sinó unes quantes birres de menys” ...en certa manera entenc al pobre Xavi.

Manduca & Manduqueros

2008-06-18T22:06:00.008+02:00

Dissabte passat desprès d’un “arrebato” d’última hora vam abandonar el Gurugu per la porta del darrera i vàrem enfilar la carretera de “Fiaga” direcció a la Florida 135. Quins records de joventut, que en feia d’anys que no fèiem aquesta ruta… I aquell ambient, sa i corrupte a la vegada, em va fer recordar la gent de Glamour que hem anat perdent pel camí per culpa de la “manduca” i derivats o que els falta un bullici o que directament s’han quedat “patras”. Eus aquí els casos mes populars, tres superclasse:

POCHOLO: Home prominent de bona família de gran facilitat i fluïdesa innata a l’hora d’expressar-se que desprès d’una infància plàcida va descobrir la festa d’Ibiza i allí se mos en va anar de les mans el tema. Podria haver estat el Marqués de Pitits o l’Arquebisbe de Vallecas però ha acabat la seva trajectòria en programes freaks de teleperversió i últimament amb el seu propi programa donant “rulos” amb l’Autocarabana per la Península Ibèrica acompanyat d’una actriu Porno de protuberants atributs i mentre envelleix a gran velocitat. De fet el cabró tampoc esta tant malament...

RICARDITO BOFILL: Reconegut Arquitecte que va començar dibuixant ratlles amb un regle en un foli amb gran traça i va acabar fent-ne de mes curtes i mes amples amb el DNI, tot gastat que justet es veia la foto, als serveis dels “garitos” més destacats de la Moguda Madrilenya. Se li ha quedat una cara de pa de por i se casca uns “lingotassos” de Conyac que fa esgarrifar mentre esmorza "un piat de sopes en ou i en oli d'abadecho". Es va passar una bona temporada donant-li cera a la Pulina Rubio. Vist això tampoc esta tant malament l’home... m’estic començant a plantejar el tema...

JOSELITO: Si senyor! El puto amo! El “pequeño ruiseñor”! Xiquets, com enfilava les notes d’aquells peliculons de sobretaula de la TVE, qui no recorda aquells títols mítics “Aventuras de Joselito en América”, ”El caballo blanco”, “Loca juventud”, etc... Doncs de fet no en tinc ni puta idea de les pel·lícules aquestes, però no em negareu que el títols ja incitaven al jove valor a finalitzar la seva vida intentant profanar a la Marisol, detingut per tràfic d’armes i de centre en centre de desintoxicació fotent unes clenxes que riu-te’n tu de la doble continua de pam que han pintat a “la recta del Salat”...

Per concloure amb el rallasso us deixo un enllaç per que vegeu lo molt que ha fet aquest polsim blanc per la música a les nostres terres lleidatanes, es tot un referent per al jovent:

El tant nostrat Gitano de Balaguer

Lliçons de Vocabulari estranger per a catalans

2008-06-10T08:33:00.003+02:00

Sort que el meu super colega "René Barbier" m'ilumina la ment i m'alegra la vista, molt de tant en tant, amb mails dignes de ser compartits, com aquest:

INESTABLE : Mesa norteamericana de Ines.
ENVERGADURA : Lugar de la anatomía humana en dónde se colocan los condones. ONDEANDO : Onde estoy
CAMARÓN : Aparato enorme que saca fotos.
DECIMAL : Pronunciar equivocadamente.
BECERRO : Que ve u observa una loma o colina.
BERMUDAS : Observar a las que no hablan.
TELEPATÍA : aparato de TV para la hermana de mi mamá.
TELÓN : Tela de 50 metros ... o más.
ANÓMALO : Hemorroides.
BERRO : Bastor Alebán.
BARBARISMO : Colección exagerada de muñecas barbie.
POLINESIA : Mujer Policía que no se entera de nada.
CHINCHILLA : Auchenchia de un lugar para chentarche.
DIADEMAS : Veintinueve de febrero.
DILEMAS : Háblale más.
MANIFIESTA : Juerga de cacahuetes.
MEOLLO : Me escucho.
TOTOPO : Mamamífero ciciciego dede pepelo nenegro que cocome frifrijoles.
ATIBORRARTE : Desaparecerte.
CACAREO : Excremento del preso.
CACHIVACHE : Pequeño hoyo en el pavimento que está a punto de convertirse en vache. ELECCIÓN : Lo que expelimenta un oliental al vel una película polno.
ENDOSCOPIO : Me preparo para todos los exámenes excepto para dos.
NITRATO : Ni lo intento.
NUEVAMENTE : Cerebro sin usar.
TALENTO : No ta rápido.
ESGUINCE : Uno más gatorce.
ESMALTE : Ni lune ni miélcole.
SORPRENDIDA : Monja en llamas

Teleperversió a domicili

2008-06-02T22:12:00.005+02:00

L’origen d’aquests fenòmens social esta en la radio que a altes hores de la matinada emetia aquells programes on la gent sortia dient q tenia relacions amb la seva mascota, que l’home la pegava (però amb amor eh) o que es depilava els ous i practicava l’onanisme amb una foto de la Carmen de Mairena (quien es? El electricista... jeje).

Que la meva feble memòria recordi a nivell televisiu o va començar la Isabel Gemio, que tot s’ha de dir a mi em posava super tonto (y no sentimentalment), la dona va aterrar a les nostres pantalles repartint missatge per tot arreu i esventant públicament les vergonyes familiar de cada persona sense cap pudor, aquest cop la diferència respecte a la radio es que els veiem la cara y això ens posa molt mes caxondos, y nosaltres tots emocionats mirant la tele.

Ara mes recentment ha nascut autèntics fenòmens televisius que paralitzen el país com el conegut Felación Triunfo, on de vegades has de reconèixer el talent natural d’alguns participats i d’altre has d’aguantar heroicament el fet que sigui la gran virtut del personatge el seu agraciat físic o inclús tot el contrari que per llàstima el públic mantingui el personatge dins el show (com la Rosa de Espanya que no sabia fregir ni un ou però com tenia bona veu i fotia pena a la gent plorant cada dia va acabar guanyat, però estimats amics el temps posa a cadascú al seu lloc i ella tot i les eines que li van posar davant va naufragar...), i en canvi, tot i que no me mola, s’ha de reconèixer que l David Fiscal s’ho ha currat, deducció: sempre es dona pa al que no te dents o com diria l’estimat Chivi “si los pendones se meten a cantantes pues nos tendremos que meter a putas”

Amb lo que molava la tele mes simple com el Telecupón amb aquella estel·lar Carmen Sevilla amb mocassins i rollo senil dient al pobre que trucava i li havia tocat una bici de premi: “Que la disfrutes! Ah! Que eres tetreplegico? Bonito empleo...”

By Mama Ladilla: "Por fin ha llegado el máximo progreso hemos alcanzado el mínimo seso Que ya se han cumplido preclaros designios que esto ya es el planeta de los simios"

El puto "amo" de casa

2008-05-22T22:40:00.004+02:00

Ja tinc dos amics nous, si, el renta vaixelles i la rentadora/secadora, sort d'aquests aparells que m'han fet la setmana molt mes amena.

Tot va començar ara fa uns dies quan un bona matí em desperto i veig els meus pares fent la maleta, jo tot acollonit dic "mama no marxis! no ha faré mes!" (per si de cas havia fet algo que l'havia indignat) i no era així, la dona feia la maleta perque la nit anterior havien decidit marxar uns dies de vacances. Com que va ser tot molt d'imprevist diguem que no estava preparat ni mentalment,ni fisicament, ni a nivell de provisions.

L'altre día surto una miqueta aviadet del curro i au a comprar s'ha dit! jo alli passejant pel carrefour , fent rally amb "lo carrito". Lo que te de bo comprar tu esque per primer cop a la meva vida tinc la nevera plena de coses que m'agraden a mi solet i no em cal pregunta qui s'ha menjat l'ultim Danone. Ha anat avançant la setmana i vaig tenir una revelació, quan vaig obrir el calaix per pillar un ganivet per fotrem un tall de fuet i no en quedava cap de net "que faig ara?", bueno vaig nar apilant plats al rentavaixelles i al moment clau vaig veure que ja no quedaven pastilletes per rentar plats, bueno un bon raig de Fairy (el milagro antigrasa) i a funcionar! Mecagundeu, encara esbandeixo plats ara... tot ple d'espuma es va fotre! (ma mare em matarà). Un altre simbol que em va llançar la meva vista va ser quan em vestia al matí per nar a currar i vaig detectar que nomès em podia veure al mirall de cintura cap a dalt, em vai dir a mi mateix "vols dir que aquest muntot de roba no ha de ser rentat?" dit i fet, cap a la rentadora aquest cop amb la pastilleta pertinent... Lo que no se si fan son cursos per empunyar la "bayeta", m'ha sortit un joanet (juanete en castellà) a la mà d'agarrar-la amb poca gràcia dic jo que deu ser.

En fi que això d'estar sol a casa te el seu rollo, però a partir del 2on dia quan tot es comença a embrutar ja perd part de la seva gràcia i s'ha de currar una mica. Jo he vist que soc un paio preparat per la vida moderna i sense por al solterio etern però... MAMA TORNA AVIAT!

M'el venc!!!

2008-05-18T15:21:00.006+02:00

Totes les històries tenen un inici i un final, la meve amb el meu Mazda6 esta arribant a la seva fi, en un cotxe que m'encanta com el primer dia però he decidit vendre'm el cotxe al millor postor i l'unic motiu es que m'he enamorat d'un altre cotxe i me'l vui comprar.

Fitxa tècnica:
MOTOR: 2000 cc y 150 cv diesel (220kms/h amb la gorra)
KMS: 100.000 kms (revisió pertinent, recent feta)
MATRICULA: 0454 DSF (matriculat el 04-11-2005) te 2'5 anys
EQUIPAMENT:
-Llantorres per lluir tipo
-Seients de cuir per anar a fotre el mantecao a la serra sense patir que es taquin (climatitzats)
-Equip música BOSE, acollonant, se t'arrissen les pestanyes quan li fots tecno
-Xapa impecable (colos gris)
-"Ambrague" nou de trinca, ja que m'han hagut de cambiar una peça que val 30€ i com que esta en garantia per 300€ (premsa y disco) tinc "ambrague" nou ja que la ma d'obra es a càrrec de la garantia (fer un "ambrague" nou valdria 1200€)
-Sistema de control de velocitat
-Mans lliures Parrot inclós
-Etc...

Els que l'han pogut probar son consicents que es un "maquinón" que tot i ser gran i ampli te una conducció super esportiva.

Aqui us deixo unes "afotos" per anar fent boca...

P.D.: s'accepten cometaris, negociacions i ofertes

L'orgasme del GOOOL!!!

2008-05-14T23:50:00.004+02:00

Ni la xocolata, ni el sexe, ni la manduca, ni els amics, ni l'amor, ni la Play, ... Res! res es comparable a aquella sensació totalment animal que es sent quan el teu equip després d'uns minuts de patiment marca aquell gol important o que dona un títol. La gent que no es aficionada al futbol no ho enten, es incapaç d'imaginar quina satisfacció dona aquells segons d'orgasme personal en els que passes d'estar tot encongit sentat en una cadira i mossegan-te les ungles a aquell altre estat euforicc que et fa fer un salt inmens, i que per extrany que sembli i cap estudi sociològic pugui demostrar el perque, pot cambiar l'humor d'un gran sector de la població quan l'endemà s'arriba a la feina sabent que curraras les mateixes 8h que ahir però, collons! que agust s'està recordant al teu company de la voreta, que per casualitat es de l'equip "enemic", l'ultim partit, i quan tens una estoneta tornes a obrir aquell diari digital que narra la proesa i que tu rellegeixes incansablement una i una altra vegada...

Qui no recorda en la seva memòria auditiva aquelles narracions esportives de gent tant destacada en el mon periodístic com el Puyal o aquells comentaristes argentins que es tornen locos cridant durant més de mig minut un puta merda de gol que ha rebotat en algú i ha entrat de miracle... Però ho viuen collons! com el Juanki, si, aquest paio que vaig trobar a la red per casualitat i porta més de 48h fent-me saltar les llagrimes cada cop que me l'escolto... (la manduca es dolentíssima, i sinò que li preguntin al Joselito "el pequeño ruiseñor")

Amb l'Ajuan, el Juanki narrant i el García president el Bellvis a preferent!

Traducció: "Ronaldinho, ea ea pasa, el gol, el gol, goooool" (brutal!!!)

Aquells "kilets" que sobren

2008-05-11T15:51:00.006+02:00

Amb l'arribada del bon temps estas un bon día en una "terrazita" i just en el moment que el sol t'espatega a la cara i treus la rebequita perque t'estas fotent de calor penses: "cagundeu! si d'aquí 4 dies haurem d'anar a les piscines o a la platja a lluir manolete i jo amb aquestes xixes".

Jo diguem que no ho puc arreglar gaire, com a molt anar a suar la gotorra corrent pel poble i perdre 3 o 4 kilets per semblar encara mes esquifit de que ja soc de serie, perque com sempre dic jo tota la vida he jugat a futbol i tots els meu companys tenen abdominals potents, menys jo, conto que el meu pare i la meva mare quan em van fabricar els debia sobrar peçes i van tirar de frente ja m'imagino l'home dient "tu tira dona que almenys serà simpàtic, sense abdominals però simpàtic". Tot el que es muscul només s'aconsegueix a base de anar al Gym i jo no tinc temps, o sigui que si mai em veieun en un Gym pregunteu-me que m'ha passat perque segur que esque estic esgarrat d'algún puesto i el metge m'ha obligat a anar-hi per salut.

Ara d'això tembé s'en preocupen cada cop més els nois però les noies es segueixen emportant la palma (que fariem sense elles... viure més tranquils!). Hi ha les típiques que te diuen "ai, he d'anar al Gym que m'he de treure uns kilets del damunt" i normalment les que diuen això son ben agraciadetes i t'ho comenten esperant que tu com a bon samarità les ensabonis i els hi diguis "cagundeu guineu! però si estas me bona que un piat de sopes en ou" si si, es diuen aquestes barbaritats perque els homes tenim 3 litres de sang al cos i ho son a dalt al cap o son a baix i no es toca bores. Desprès hi ha l'altre perfil que son les que ja son consciènts que no es pot fer miracles en pocs dies i ja ho donen per perdut i aquestes ni comenten res, es limiten a tirar monedes a la màquina de pastelitos en busca d'un premi segur, normalment vieuen més tranquiles i preocupat-se per coses mes profundes com la capa d'ozò, Felación Triunfo, etc..

Bueno sigueu com sigueu no patiu gaire per estes coses que el sol surt per tothom i desprès del dia ve la nit i a la nit ja se sap que tot val, es cuestió de deixar passar hores i na trincant cubates que el llistó va baixant solet...

Los Mossos i el Deu que els ha parit

2008-05-05T23:27:00.006+02:00

L'altre dia vam sortir per Lleida amb la troup i s'ens va ocorrer la brillant idea d'anar a la Pacha... també ens en podiem haver anat la merda!, tot ple de richards, latin kings i menors (bueno aquestes ultimes encara es tolera en la nostra situació). Com que allo era una ruina vam plegar trastets i cap a casa, un dels assistent pilla el cotxe, el paren, bufa i pam! 0'39, 600€ i 3 mesos de retirada...

Que vull dir amb aixo? donc no ho se! Però esta clar que no se pot fotre el ruc com anys enrrera. Just això comentavam dissabte en una taula d'un parador de carretera fent unes birres, allí la mes gran representació de la societat actual, des de 20 anys a 60, uns parlant dels Mossos, els altres d'anar a caçar i els mes artistes decidien quin puticlub regentarien aquest finde. Mentre tots feiem birres un dels de 50 anys mirava uns revista de maquinaria agricola, segons ell buscava una "pluma" per fer aixecar el membre que la cosa no estava per bromes i la viagra val una pasta, la resta abordabam el tema amb vivències i degeneracions varies, quins temps aquells que tornaves tot tajat del Big i counduies pel mig de la carretera per no perdre la referencia de la linea "rollo scalextric" i ara si algun día em paressin quan torno de Lleida a part de riures de mi i insultarme per ruc, me retirarien hasta el DNI.

Lo pitjor es quan mentre t'empapelen van de bon tio i te diuen que ells no poden fer-hi res, pero que amb una mica menys et deixarien seguir, que miris de fer recursos que de vegades te la treuen, etc... i com dirien els Mama Ladilla tu pensant "antente a tu tonta tarea y punto, o a caso quieres dejar patente que no te enteras, si te enrrollas saco la manta y por mi muertos que pernocto, asi que pitufo abrevia y ponme la multa que para eso te pago, tonto!".

Aqui us deixo amb el rei del "chinchon", això si que es un bon pinyo i no els aires birreros que pillem naltres...

Les llengues mortes

2008-04-28T22:53:00.002+02:00

Diu la gent de poc seny que el català es una llengua en perill d'extinció... bueno, potser si, però com que de politica no hi plego gran cosa i la meva petita aportació a la causa la faig cada día parlant aquesta llengua estimada arreu on m'entenen, tinc la certesa que un dialècte com "lo lleidatà" mai pot morir, doncs es un dialècte que la gent del tarrós fem anar amb gràcia i sense coneixement, com casi tot el que fem. Mira! que estigui en perill a Barcelona encara m'ho podria creure doncs allí com que hi ha tanta gent, a part de la gent "normal", esta ple de nengs, guiris, guineus i toxos...

Hi ha idiomes que també es basen en la gràcia de la llengua, com son el francés i el grec, que mai moriran doncs son els mes utilitzats en aquells locals amb la llumeta vermella a l'entrada, on "previo pago" els deixen repetir les vegades que fagi falta. No entro a valorar la moralitat o aquestes altres coses (alla cadascú amb el seu cos i la seva cartera), em limito a paralar de llengues.

Un cop tocat el tema, passaré a fe un homenatge a la llengua mare de moltes de les llengues que es parlen arreu, el Llatí. Com se que es xunga us intruduiré en el tema amb un temazo de Mamà Ladilla on donen una lliçó magistral de llatí express que es la cinta que posen en la primera audició a totes les escoles on ensenyen llatí per anar fent oida, aquest hit vindria a ser com el Kentucky Fry Chiken per als pollastres, s'ha d'escoltar i llegir...

CUNNILINGUS POST MORTEM

Penitenciagite, homo homini lupus, amanita faloides,
opus dei vade retro, superavit de incognito, habitus delinquendi,
ora et labora, abyecto curriculum...

Verbi gratia, cerumen, semen, piscolabis, referendum res publica,
rex tyranosaurus, opulentia sempiterna, crapula modus vivendi, cogito, ergo sum,
quo vadis, sigue, sigue, quo vadis, errare humanum est, oé oé oé...

Latino, decubito supino, practicando el griego por el método mojino,
modus operandi contra natura en la disco fashion, alea jacta est
Latino, veritas in vino, tan sólo necesitas un disc-man y un pepino,
annus horribilis, detritus por Tutatis, tutto Pavarotti, y mañana examen oral.

In fraganti, homo sapiens erectus, miserere mei,
felatio de motu propio, profilaxis tutti fruti,
vini, vidi, vinci, morituri te salutant, quo vadis, sigue sigue.

Lapsus, mea culpa in extremis, coitus interruptus,
copula non grata, delirium tremens teletubies
cerumen, semen, piscolabis, la Masía sumum,
quo vadis, sigue sigue, quo vadis, video mi DVD

Latino, decubito supino, practicando el griego por el método mojino,
modus operandi contra natura en la disco fashion, alea jacta est
Latino, veritas in vino, tan sólo necesitas un disc-man y un pepino,
disco de oro, tabique de platino, Grammy de farlopa
y valium por vía rectal.

Latino, hasta por el praxis.

Modus operandi Marco Antonio Ferrandis.

Llegendes populars - El Jordi mata al de la Drac

2008-04-23T20:17:00.007+02:00

No la recordo molt be però crec que deia que el tal Jordi baixava del pub tot tocat de birra pel carrec principal de la vila i tal com enfilava la cantonada de casa seva se li va creuar un "payo" amb una Drac (Rieju) que casi se li empotra, el Jordi tot creuat el va amenaçar i l'altre, arracada penjant, li va dir "conmigo cuidado que te meto, que tu no sabes quien soy yo primo". En un cop de mala llet el Jordi va girar-se i va agafar el primer que va trobar, una pala fanguera que va veure just al costa del Massei Ferguson que hi havia parat amb els 4 intermitents perque l'amo havia anat a comprar tabac, i clar, aquest tipus de pala que com ja sabreu acaba amb una bona cantonera va anar a para al mig del front del "neng", que per variar no portava el casc al cap sinò
al colze enfundat que queda mes IN, ja ho diu la DGT que l'hem de portar posat per por als punts... Bueno, total, el Jordi garrativat per la sangada, el "neng" amb els ulls en blanc per terra, igulet que quan s'ensofatava els dissabtes i el Jordi en un atac de patriotisme i en clau d'homentage va sucar els dits de sang i va dibuixar les nostres 4 barres al casc grog, amb l'enganxina d'Espanya, del "neng". El que no tinc clar es perque al cap dels anys el van fer Sant...

Com podiem perdre pistonada un día tant assenyalat per fer referència a les llegendes populars que posteriorment han generat mites o costums molt representatives d'un país o d'una cultura, com poden ser:

- El David i el Goliat que l'un va matar a l'altre amb una moto (Honda)

- El que va matar 7 mosques amb una sola esbentada

- Aquell amic que es va fer 5 galloles seguides sense parar

- Etc...

Us les explicaria amb detall però ja ho deixem per un altre día...

Res, que encara que es pugi fer broma sobre aquestes llegendes, s'ha de reconiexer que el simbolisme que comporta el regalar un rosa i un llibre a qui s'estima o s'aprecia es un sana costum que no hauríem de perdre mai i que ens fa cada 23 d'Abril més sensats i més humans que no pas aquella festa consumista que celebren tots els 14 de Febrero al país veí...

Que tingueu un bon final de Sant Jordi.

The Used - It's hard to say

2008-04-17T14:06:00.006+02:00

Una de les coses que m'apasionen es la música, es de les poques estones que poden aconseguir que m'oblidi de tot i em sumergeixi en una melodia, una lletra o un sentiment...

Des de fa una temporada m'he aficionat a aquest genial grup anomenat The Used que combina les melodies mes tendres amb els crits mes esfaraidors que es puguin sentir, un "cocktail" que em desperta sensacions i per tant m'agrada i us recomano. Doncs bé, fa unes setmanes vaig escoltar aquesta cançó , que tenia oblidada en algún racó del meu portatil, i vaig pensar "altanto! quin temazo més trist" (tal com raja), em vaig posar a indagar i resulta que es una cançó que en Bert cantant de The Used dedica segons sembla a la Kate, una novia que tenia i que va morir estant embrassada del seu fill... Trist oi? Jo penso que el més ambicios dels meus projectes serà poder gaudir d'un "Xavi petit" i ser capaç d'estar a l'alçada de les seves expectatives...

The singer finished singing and she's walking out
The singer sheds a tear fear of falling out
And it's hard to say how i feel today
Our years gone by, and i cry

It's hard to say that i was wrong
It's hard to say i miss you
Since you've been gone it's not the same

My worries weigh the world how i used to be
And everything in cold seems a plague in me
And its hard to say how i feel today
Our years gone by, and i cry

It's hard to say that i was wrong
It's hard to say i miss you
Since you've been gone it's not the same
It's hard to say i have my
It's hard to say if only
Since you've been gone it's not the same

Words that i fear is the lie i told a thousand times before
Words that i fear is the night
But it's hard to say how i feel today
Our years gone by, and i cry

It's hard to say that i was wrong
It's hard to say i miss you
Since you've been gone it's not the same
It's hard to say i have my tongue
It's hard to say if only
Since you've been gone i'm not the same
It's hard to say (god it's hard to say)
Since you've been gone, i'm not the same

Castillonroy

2008-04-14T20:50:00.006+02:00

Avui toca homenatge a aquest petit poble, Castillonroy nom que ve del Llatí "Castilionis Rubei" que vol dir Castell Roig que fa referència al lloc on estava situat el castell que va originar el seu nom. La vila de Castillonoy està situada a la carretera N-230 que ens porta de Lleida City a Vielha, al límit de provincia entre Huesca i Lleida, i de vegades hi "piou a la piasa".

Les seves dades tècniques serien les guents:

Extensió: 37’5 kms. cuadrats

Població: 450 hab.

Altitud: 442 mts.

Però qui em coneix mitjanament sap que no em quedare pas aquí i profunditzare en la cultura i la gent d'una altra "raça" que habita aquesta vila.

Per sort fa una temporada que alguns dels mes ilustres personatge del poble m'acompanyen en les fosques nits de Lleida i aquí la gràcia del tema, el seu ric dialècte que segons ells et pots presentar per tot lo mon que tothom el coneix "mai taaant".

Just el primer día que els vaig coneixer en una cua vaig adonarme del seu poder un d'ells s'atansa de forma sutil a una noia i a cau d'orella li diu "estas més bona que un piat de sopes en ou" (casi me salten les llagrimes!!!), però la traca final va venir aquest dissabte quen un d'ells enbargat per l'alcohol s'encara a una cuarentona (molen eh!!! a mi també tu!!!) i jo tot inocent per fer-li posar seny li dic "tio que te 40 tacos per lo menos" y just davant de la donzella em respón "les dones com les motos quan més grans millor", això ja semblava l'orgasme final pero no! Encara em quedava per sentir la millor de totes i la que em va fer decidir a escriure unes linies per ells, la noia en un atac de seny femení (ja m'enteneu elles pensen amb el cap) el rebutja per la seva edad y ell tot indignat li argumenta "tu tranquila que ja vindrà lo garbanso a la cullera" (ohhh!).

Conclusió s'ha d'obrir la ment a tot el mòn que de vegades et brinda l'oportunitat de coneixer gent tant genial com aquesta. Nois va per vosaltres i el proper dissabte tornarem a fer pinya!

Conto que m'hi ha entrat "Arena"

2008-04-09T15:03:00.002+02:00

Tal dia farà un any de la meva primera experiència, un company "de cuyo nombre no quiero acordarme" em truca i em diu: "he descobert una disco que mola molt", jo cop de cotxe i cap a Barna...

Arribada a Barna i el "susodicho sujeto" m'espera amb una botella de Cacique plena que buidem "manomano" en poc més d'una hora, tot tort em dirigeixo al C/ Balmes, (que ven mirat "Balmes" que no hi hagues anat...)

Ens posem a la cua i jo que notova algo raro però amb el pinyo no era capaç d'adonarme de res, i jo tot de poble solto la una frase que no va agradar gens en aquella cua "Mecagundeu! aquí en aquesta cua si me cau un euro lo vaig xutant fins a l'altra acera pero jo no m'aplano a plegarlo eh", acció reacció, la gent fa mala cara i el colega es posa tot serio, desenlaç, jo rient sol tot tajat.

Ja som dins i jo encara no se on soc, paguem l'entrada (careta per cert, d'això si que men vaig adonar, més català jo que l'escudella), i clar la bufeta em crida amb insitència, "Shhh! ei! un moment que vaig a pixar i vinc". Entro al bany i per fer-ne vía m'encaro al pixador plantat que tinc davant, mentre micciono entra una rossa amb uns cantis que casi m'orino damunt, se me planta al costat, puja lleugerament la faldilleta i.... "Quin trabuco!!! riuten tu de l'espasa del Conan!", m'abotono a l'espint i surto cap a fora on demanat explicacions em diuen on som.

A partir d'aquí oli en un llum i mai millor dit, música de puta mare, gent super respectuosa, bon rollo i s'ha de reconeixer que amb ganes de tornar-hi, tot plegat una odisea que va valer la pena.

També he de dir que el dissabte seguent per refer-me vaig fer cap a una Disco de "pit i pechuga" de les de tota la vida...

Tema delicat... les banyes! (adebacle!!!)

2008-04-07T20:24:00.012+02:00

Ara vaig a posarme serio que això es cosa fina... I una puta merda! Conta la llegenda que aquesta sensació nomès es te quan t'ho fan a tu i que no es pot explicar ni definir com pot doldre a pesar de la bona o mala relació que t'uneixi a aquesta persona que t'ho fa. Bueno eus aqui la meva lectura. Segons la personalita de cadascú es poden definir els seguents perfils:

- Pesimista: "si m'ho fessin em moriria"
- Venjatiu: "si m'ho fan me follo a la seva millor amiga, encara que sigui molt molt gorda"
- Cansino: "no m'ho fagis eh! eh? eh? eh? eh? cari? cari?..."
- Macarrila "al tio ese lo corto las pelotas!" (mandril! però si la golfa es ella que s'ha deixat...)
- Optimista: "segur que si ha passat es que habia de passar i no era la dona de la meva vida" (SUPER-madril! però guay eh!? es bon tio... ruc!)
- Positiu: "esto es como los dientes, duelen al salir per luego ayudan a comer"
- ElCrack: "buahhh! i que? No es probelma, si luego eso se lava i se estrena" (aquest es l'esperit que volia veure, aquest es el que jo m'emporto de birres)

Ven mirat això es una ciència no exacta que ha de ser tractada per experts i no pas per gent terrenal com nosaltres, per això us deixo un parell d'enlaços per a que us iluminin en aquests percals un parell d'experts en el tema...

"los links ja no van"

P.D.: Sort que a mi no m'ho han fet mai! sino... "me follo a l'amiga gorda"

C.F. BELLVIS l'art del tiki-taka però a lo bèstia

2008-04-03T17:11:00.001+02:00

Una altra passió, el futbol, creieume que la tobo a faltar com poques coses, però... circumstàncies que te la fan aborrir. Esperem recuperar l'ilusió aviat!

L'esport en equip en general mola, però si estas envoltat de gent tant espectacular i entregada com aquesta passa a ser un luxe formar part d'aquest equip.

Eus aquí la plantilla del C.F. Bellvís:

1. Rosendo: Es “més gos que el jeure” però un bon porter, quan vol, que es poc sovint.
2. Juan: Urca Urca Botezatu! El que més m’agrada d’ell, els seus discursos als sopars…
3. Carné: El capi, sort n’han tingut totes les xicotes del terme que ha trobat l’amor. Una gran persona, s’ha de conèixer a fons.
4. No se pas qui el porta? El duia el Roger... que bo que estava el puta! mmm
5. Marià: No para de corre, si fiqués la meitat de les ocasions que te tindria lo menos 30 fills ja.
6. Antonio: Tot un referent, caràcter per a l’equip “o me la pasas o te meto!”
7. Ivan: Corre que se les pela, glamour ensenyat la gomilla dels calçotets pel camp, un rapero dins i fora del camp.
8. Manyet: Un sac d’ossos, ojo no se te foti a córrer a la bora que te desfonda.
9. David: Un tot terreny, com diuen Els Pets “pantalons curts i els genolls pelats” sempre!
10. Civit : La perla del Bellvís, l’idol del jovent, el fill que totes les mares del poble voldrien tenir i un bon noi. Porta el gol a la sang
11. Felip: El Roberto Carlos de 3ª regional, millor persona que jugador i això ja es dir.
12. Pau: Està com un llum, la millor virtut d’un porter. Una sessió de la seva musica i te tornes esquizofrènic, que sería anar caminant pel carrer pensant que et segueixen...
13. La pregunta és: Hi ha alguna camiseta amb aquest número?
14. Gracia: Un central contundent i tècnic, igual que quan surt de nit amb les ties, amb classe però al tema!
15. No se pas qui el porta? Al Madrid el portava el Raul Bravo, tot un referent!
16. Ruben: Ha passat una mala època però aviat tornarà amb les seves fintes i els seus “golazos” de la Play, un clon del “Niño Torres”
17. Li fotrem a l'Ajuan: tot equip de Regional que s'aprecii ha de comptar amb un personatge d'aquesta índole, però sens dubte aquest es el millor entre els millors. I sap idiomes! (u, do, tre, cua, ...)
18. Piró: Es boníssim, te tronxes cada cop que obra la boca, es com el Gila però amb bo. Quan ha escalfat ja esta tot rebentat pobre.
19. Fal: Reivindicant la cultura catalana i Els Segadors, “bon cop de FAL defensors de la terra”, un got de cubata de tubo nen!
20. Olivie: La tècnica personificada, fot unes filigranes que te pots ferir si ho intentes fer. Llàstima que es tant ràpid com jo el puta, casi arriba a totes les pilotes però... uiii casi!
21. Xavi: Ves que he de dir... se m’acaben els adjectius... “Vaya puta merda de jugador!” De vegades el mataria quan el veig flotant pel camp.
22. Super Marc: Algun cop heu vist un jugador que vingui tot mudat de casa i sota porti la roba per sortir a jugar posada? Jo si, era aquest paio. La prova de que no cal ser de color fosc per córrer com un llamp!
23. Beckham: Mmmm Ho sento, he de marxar, vaig a tocar-me....

P.D.: Tot plegat es un hometge carinyós als meus companys d'equip, espero i desitjo que ningú s'hagi sentit ofés...

Us estimo cracks,

Bad Milk (part 1) Bufff això pot tenir més entregues que el "puto Rambo"...

2008-04-02T23:35:00.000+02:00

Ben mirat, i veient la foto, això ni es un grup de música ni res, es una "banda" en l'ampli sentit de la paraula. El proper dissabte em presento al local i el penso disoldre!!!

Res! Es el millor que he fet durant la meva adolescència, anara a tocar per festes major, pubs i altres "percals" i desprès quedarte de festa jugant amb aventage... es la mare del ous. Quines "perreries" oi Pau...?

Si aprenc a anexar, o me n'ensenya el Bepmaster, archius d'audio i video properament us en faré cinc centims.

Els animals de companyia ajuden a no sentirse sol, a mi no m'agraden els animals, per tant sort n'he tingut d'aquests cracks que m'han fet somriure i riure milers de vegades mentre feiem el que ens agrada... Punk Rock del bo! (o almenys això ens diuen els nostres pares... ves que han de dir!)

La foto es d'un concert que vam fer l'endemà de morirse El Papa, me sap greu perque amb la resaca no vaig poder anar a missa l'endemà.

Vida i miracles del Xavi i Bad Milk

2008-04-02T22:45:00.000+02:00

De fet, segur que faig faltes d'ortografia, diguem que el meu son el número i aixì em guanyo be la vida però a falta de coses importants a fer em dedicare a escriure cosetes aquí sempre que tingui una estona.

No prometo grans escrits ni apasionants relats però si prometo asincerarme i compartir tot el que em passi pel cap de forma espontànea.

Es com perdre la virgintat però per internet o com diria aquell es com una cervesa sense espuma o com una dona sense popes...